La Vanguardia
Agnès Llorens
L’any comença incert a Flix, que es marca com a horitzó primordial l’arribada de noves oportunitats econòmiques. Aquesta localitat de la Ribera d’Ebre (Tarragona) ha viscut un Nadal delicat en ple Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) d’Ercros. La planta de producció de clor ha estat la major font d’ingressos local durant 118 anys.
El municipi es troba ara mateix calibrant les conseqüències que pot suposar per a la seva economia el paquet acordat de prejubilaciones i trasllats, iniciat aquest desembre. Els treballadors que segueixin en nòmina seran recol·locats en altres plantes de la província, com les de Tortosa i Tarragona.
En total es preveu que aquest canvi afecti a prop d’una cinquantena de treballadors i a les seves famílies, encara que reverberarà en l’economia sencera d’aquest municipi de 3.600 habitants. Com la resta de la Ribera d’Ebre, Flix està sotmès a un monocultiu industrial inusual per a una comarca d’interior, una dinàmica recolzada en l’activitat d’Ercros i la central nuclear d’Ascó.
“Bufen vents de canvi i és evident que ens preocupa; ara mateix ens trobem en una fase en la qual no és impossible descartar res”, assumeix l’alcalde de la localitat, Marc Mur (Entesa per Flix). “Donava la sensació que Ercros anava a ser eterna i durant anys no s’ha treballat prou per buscar alternatives”, admet.
El responsable de l’executiu local afegeix que, des de l’anunci de l’ERO, l’economia local del municipi s’ha ressentit i que els comerços “han notat un descens en totes les compres que no són d’ús diari i imprescindible”.
“Estem treballant a contrarellotge per captar noves inversions i creiem que les gestions donaran bons fruits”, anuncia l’alcalde de Flix. Recorda que a principis de desembre la Generalitat va atorgar la consideració d’interès general al projecte de reindustrialització de la localitat, una mesura que permet l’aplicació de bonificacions o exempcions en aquells impostos, taxes i cànons que són competència del Govern.
“Valorem molt aquest gest”, assegura Mur, que apunta que una de les grans possibilitats sobre la taula és la captació d’empreses del sector industrial per instal·lar-se al polígon local. L’àrea comprèn prop de 40 hectàrees que estan disponibles des de 2014 i expliquen, entre altres avantatges, amb “la proximitat al riu Ebre, una gran capacitat de potència elèctrica i la derivació de línies ferroviàries fins a una població de caràcter marcadament industrial”, en paraules de l’alcalde.
El consistori ofereix tant el polígon com la Devesa, una zona d’entre 2 i 3 hectàrees en la qual hi ha més parcel·les a l’espera de nous negocis: “Pot ser una bona alternativa per a aquelles empreses que estiguin orientades a la transformació de productes agrícoles”. El consistori insisteix que la primera opció del municipi és seguir acollint indústries i veu amb molt bons ulls les possibilitats que ofereix el sector agroalimentari, amb el potencial que suposen productes locals com l’oli, l’ametlla i la fruita.
“La comarca de la Ribera d’Ebre, i Flix com a localitat emblemàtica, tenen una estructura econòmica molt industrial, molt diferent del seu entorn, la qual cosa ha configurat el caràcter i estil de vida d’una població molt habituada als ritmes de la fàbrica”, destaca el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro. També apunta que Flix i la seva comarca “han de trobar com és el seu discurs productiu, el missatge que volen llançar al món i que altres territoris propers sí tenen definit”.
La fi de l’activitat de la planta de producció de clor d’Ercros a Flix arriba en un context econòmic de disminució de l’atur a Tarragona. Segons l’Informe de Conjuntura que elaboren les cambres de comerç del Camp de Tarragona i la URV, l’atur a la província s’ha situat aquest tercer trimestre de 2017 en el 13,49%.
D’altra banda, l’estudi també apunta a dades menys positives, com la disminució de la població activa, la gran quantitat d’aturats de llarga durada –per sobre del 55% del total– i l’hegemonia de la contractació temporal en la creació de nova ocupació.
En aquest marc, els empresaris de la Ribera d’Ebre van reclamar l’any passat –en un treball de prospecció elaborat per la URV i la patronal Cepta– que es modernitzés el teixit empresarial i s’impulsés l’activitat agrària i agroalimentària. En aquests dos focus se centra l’Ajuntament de Flix, al costat de la reactivació de polítiques de foment de noves pimes i l’impuls del turisme.
Un dels horitzons de futur que s’obren davant Flix és efectivament la captació de visitants. Aquest objectiu requereix potenciar els recursos d’una zona que combina el turisme actiu en l’Ebre, el potencial de la reserva natural de Sebes, la bellesa dels castells medievals i els espais de la Batalla de l’Ebre. També compta amb tradicions gastronòmiques rústiques que avui expandeixen fronteres, com la clotxa , i una cultura procliu a la conservació d’oficis artesanals.
“La Ribera d’Ebre és la comarca de Terres de l’Ebre que menys desenvolupada té la seva indústria turística”, assenyala la directora tècnica del Patronat de *Turisme de la *Diputació de Tarragona, Marta Farrero. Un dels esculls de la comarca i de localitats com Flix, apunta, és “la falta de llits disponibles, que podrien augmentar la pernoctaciones a la zona”. No obstant això, subratlla que abans el municipi “ha de valorar si aquest és el tipus de turisme que vol atreure el territori”.
Mentre segueix la seva lluita titànica per netejar les zones contaminades a causa de l’activitat industrial, Flix reflexiona també sobre aquesta via de futur. I encara que no tanca la porta a fomentar el turisme com a complement, segons l’alcalde no és l’opció favorita: “No descartem cap camí, però creiem que la nostra prioritat ha de ser fomentar l’activitat industrial i el consistori recolzarà les iniciatives que arribin d’aquest sector”. El que veu més interessant en matèria turística, a curt termini, és consolidar les activitats de naturalesa vinculades a la reserva de Sebes i a la fauna salvatge que es pot observar a la zona.