Període Pre-ibèric. Poblat a la Vall de Sebes. Així mateix s’han trobat importants restes a les zones de dalt de la Vall de Sebes, del Castell, barranc del Mosselló i partida dels Castellons. Dalt de la Vall de Sebes s’han trobat materials lítics denticulats, ceràmica a mà, decorada amb cordons i acanalats corresponents a tenalles i urnes botroncocòniques. A Sebes s’ha trobat ceràmica ibèrica pintada i Campaniana B i C de Lamboglia (del s.
IV al II aC.). Als Castellons, turonet que s’aixeca davant del meandre s’hi ha trobat fileres de murs, tombes i gran quantitat de ceràmica ibèrica i romana. Al Mosselló s’ha trobat material indígena de tradició fenícia i un fragment d’àtica de figures roges (s.V aC.).
El poblat de Sebes es troba a uns 55 metres sobre el nivell del riu, s’hi ha trobat a la part superior restes del bronze final i a la vessant del turó de l’època dels ibers. La superfície de troballes de ceràmica delimita uns 1.000 m2. El seu interès principal rau en el fet que es troba sobre la desembocadura de la Vall de Sant Joan a l’Ebre, pas natural vers les terres de Ponent. L’estratègica situació del poblat i la varietat de troballes romanes localitzades feu plantejar la possibilitat de ser la desapareguda Octogesa.
Visualment des del poblat de Sebes i a la marge dreta de l’Ebre s’ha redescobert darrerament una interessant Torre de Vigia del segle V aC. i començaments del IV aC, així com cinc habitacles al barranc del Mosselló.
Període de plenitud de la cultura ibera.
DOMINI MUSULMÀ I SENYORS FEUDALS (714 – 1398)
1000. Els llocs de Miravet, Ascó, Flix i Riba-roja figuren com un Husum o lloc fortificat a la frontera de l’Andalús.
1017. Tortosa esdevé regne Taifa.
1153. 24 d’agost. Ramon Berenguer IV després de conquerir el castell de Miravet el cedí als templers. El comte donà el Castell de Miravet i altres bens situats a Mequinensa, Flix, Ascó, Garcia, Móra i Tivissa als templers.
Als document apareix el nom Flexio.
“dono et concedo eis in unoque castello de Miquinensia usque Mirabet nam de melioribus hereditatibus que ibi sunt videliçet in Miquinencia unam bonam hereditatem et in Flexio aliam et in Archone aliam et in Carçeia aliam et in Mora aliam et in Teviça aliam…”•
4 d’octubre. Amb l’ajut dels templers i els genovesos que havien combatut a Tortosa Ramon Berenguer IV conquereix Flix, Ascó, Garcia, Móra, Tivissa i Miravet.
1154. 4 d’octubre. Ramon Berenguer IV fa donació de dues terceres parts del castell i vila al cavaller genovès Bonifaci Della Volta (fideli meo Bonifacio de la Volta illud castrum de Flix). El comte es reservà l’altra tercera part. Als documents apareix la paraula Flixio 1238.
Jaume I honora Flix amb el títol honorífic de Molt noble i lleial vila de Flix , en reconeixement dels seus fills en la presa de València, esdevingut aquest any. Els germans Andreolo i Alberto de Flix (nom que prendrien els hereus de la família Volta com a senyors que eren de Flix) participaren activament en la conquesta de la Ciutat.
1241. 8 de maig. El bisbe de Lleida, Fra Raimon de Siscar, signà la reconeguda Sentència de Flix, referent a les qüestions sorgides entre els municipis o Universitats de Tortosa, protegits pels templers, per una part, i la casa dels Montcada per l’altra.
1257. Els hereus de Bonifaci Della Volta vengueren al rei Jaume I la seva potestat sobre Flix i compraren les poblacions d’Alboraia i Alcadalmaçara del regne de València.
18 d’agost. Jaume I donà a la viuda aragonesa Teresa Gil de Vidaure “dilecta seva” (o concubina reial), i als fills comuns haguts amb el mateix rei, el castell i la vila de Flix en franc alou.
1262. 1 de desembre. Teresa Gil de Vidaure, amb l’aprovació reial, ven per cinquanta mil sous jaquesos el Castell i termes de Flix i el lloc dit ça Palma, amb els seus habitants cristians, sarraïns i jueus, al cavaller Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida.
1303. Segons una delimitació el Pas de barca de Flix és el límit entre les “Sobrevegueries”, Vegueries i Batllies reials de Tortosa i Lleida. El terme de Flix segons el marge del riu pertany a una demarcació o altra.
1308. 25 de juliol. Pericó de Bosc, senyor del Castell de Flix, atorga als seus vassalls els “Costums de Flix”, que admetien la vigència dels de Tortosa. 41 capítols sense numerar.
1360. 10 d’octubre. Pere III atorga a instància de Salvador de Bosc el privilegi de fer mercat setmanal els dimarts.
1382. 21 de juny.. Document en que es reconeix que Francesc de Santcliment va pagar 9.909 florins d’or d’Aragó i un sou barceloní pels llocs de Flix, la Palma i el mas de Flix. Francesc de Santcliment, d’origen francès, fill del majordom reial, fou paer i veguer de la ciutat de Lleida.
LA CLAU I PRINCIPAL GRANER DE BARCELONA (1398- 1547)
1398. 25 d’abril. Per 15 mil lliures jaqueses el Consell de Cent decidí l’adquisició del Castell i vila de Flix, amb el seu annex, el Mas de Flix i del Lloc de la Palma. Es tracta d’una venda en subhasta, instada pels creditors de Francesc de Santcliment, ciutadà de Lleida i senyor del lloc.
1400. Pere de Castellbell, conegut com el Bord de Castellví, és el primer batlle de la Baronia amb el títol de “batlle general”, essent el governador de tota la baronia, a més del castlà.
1443. 7 de setembre. La senyoria de Barcelona concerta amb Pere Vilanova la construcció d’un assut, un moli fariner vora el riu, anàfora i sèquia per a poder “pescar, moldre y regar gran part del terme”. Assut sobre el que encara hi havia i restava de l’antic assut àrab, molt malmès per les avingudes de l’Ebre.
1466. Guerra Civil. Juliol. Bernat Ginestà que guardava el castell es lliurà per 1500 florins a Joan II. Flix passa a mans aragoneses. L’arquebisbe de Saragossa, Juan de Aragón, incendià la població i cremà el castell de Flix.
1481. 5 de novembre Executòria del rei Ferran II manant restituir a la Ciutat de Barcelona el Castell, Vila de Flix, Molins i Peixera, el Lloc de la Palma, el Mas de Flix i la Casa de Miramar amb totes les seves jurisdiccions, drets i diverses rendes.
1497. 3 de gener. Arrendament de Flix. Flix té 31 focs moriscos sobre un total de 105, és el 29,52 per cent.
Lluny del 80,3 per cent de focs moriscos d’Ascó .
GUERRES, CAVALLERS, BANDOLERS I LLADRES DE PAS. (1548 – 1700)
1548. 14 de maig. Nou dones de Tarragona són acusades de bruixes malèfiques per un morisc de Flix anomenat Joan Malet, “lo qual per experiència se veu las coneix i té noticia de aquelles”. Foren conduides davant l’inquisidor general a Barcelona i sentenciades el 7 d’octubre. Malet, que es feia dir “mestre” –que deia entendre en descobrir bruixes i metzineres-, gràcies a un sisè sentit, es presentà a Reus oferint els seus serveis. El juliol de 1549 serà cremat viu “el caçador de bruixes” Joan Malet per la Inquisició de Barcelona després d’haver estat detingut per la Inquisició a València.
1551. El cavaller Pere ( o Perot ) Vilanova i Perves començà a escriure un gairebé inèdit però important dietari que titulà “Memòries per a sempre” (1551-1571). Es tracta de quinze folis escrits per dues cares, manuscrit que es troba a la Biblioteca de Catalunya.
1585. Flix comptava amb uns dos-cents habitants. El 14 de desembre, procedent de Llardecans i direcció a Ascó, passa per Flix el rei Felip II. (Els moriscos d’Ascó trencarien tota la vaixella utilitzada pel rei i el seu seguici per la carn de porc que havien menjat i el vi que havien begut).
1610. 17 d’abril. Ordre reial d’expulsió dels moriscos. El 7 de juny arribaren a Flix els expulsats del Segre, unes 4000 persones.
“Vui dilluns que compten als 7 del corrent mes de juny son arribats a esta ribera de Flix los moriscos de Lleida, de Fraga, de Seros, de Miquinensa i de Aitona posats ab quatorse o quinze barques entre grans i xiques en que i podre anar posades de quatre milia persones compresos los minyons an desembarcat y posat ab tant sosiego i quietut com si portaren trres mil homens de guarda ab sols la companya de don Alex de Marimon ab sos criats i alguns comissaris…”
1615. 23 d’abril. Es capturat a la Torre de l’Espanyol, comanda d’Ascó, a una “llegua” de la vila de Flix, Joan Sabater, alias “Ullots”. El 18 de setembre seria executat a la plaça del poble.
1629. Escut de la ciutat de Barcelona per la principal porta d’accés, direcció Ascó. Segles més tard l’alcalde Damian Forcades ( l’any 1905) faria desfer l’arcada on es trobava per posar-lo al lloc actual, a la façana de l’ajuntament vell (carrer Major).
1640-1652 Guerra dels Segadors
1640. 30 de juliol. La família Oriol accedeix a l’estament nobiliari. Pere Pau d’Oriol i Lecha, notari reial, obté el títol de ciutadà honrat de la ciutat de Barcelona.
1642. Gener. El batlle Domingo Llecha torna a adreçar-se a Barcelona protestant perquè els enviaven 50 soldats més sense llicència del poble. Els consellers de Barcelona contestaran que s’uneixin a la causa i que els vassalls tinguin compte de les fortificacions.
1643 Flix figura entre les poblacions que es queixaren davant la Diputació General per les vexacions i mals tractes a que eren sotmesos per les tropes franceses. Deien que la vila s’estava despoblant, disposats a demanar almoina abans de viure en aquesta esclavitud, que amb el pretext de les fortificacions es tallaven les oliveres i arbres dels horts.
21 de febrer. Flix és atacat infructuosament per l’exècit castellà dirigit pel marqués de Leganés..
“Los soldats no contents dels robos i talaments de campanya i maltractaments dels vasalls de V.S., ja van derrocant les cases i se arribat a un extrem demprés de haverlos robat los llits los aporregen i les cremen casa. Confio V.S. se apiaden de mi i dels poquets qu an quedat i del dexoiment d’esta vila”
1645. 27 d’agost. Aquest any fou de gran sequera, així aquest dia la cavalleria castellana del General de Felipe de Silva, 200 genets i 1500 homes, amb mercenaris alemanys, pogué passar a gual el riu davant de Flix, no pogueren conquerir el castell.
1648. El castell i la vila de Flix apareixen altre cop en escena l’any 1648 durant la campanya militar preparada pel mariscal i virrei Schomberg per a conquerir Tortosa, aleshores objectiu immediat de França.
1650. 2 de setembre. L’exèrcit castellà, amb 4000 soldats de cavalleria i 2000 infants, llença una gran ofensiva sobre el castell de Flix. Jaume d’Erill era el defensor en cap del castell.
25 de setembre. Flix capitula davant l’exèrcit del Marqués de Mortara.
“No ay grandeza por mas incomprensible que sea, que los mismos de que se sirve dejen de envidiarla, assi es en todo, emulo de la mar, o con envidia, pareze que quiso el Ebro disponer en sus margenes un sitio, que viene a ser Peninsula, aquien vulgarmente llaman Isla sus moradores a esta sirve de fosso y a el de Corona Flix y su Castillo, fabrica antigua…”
1673. 4 de juliol. En dietari a part del Consell de cent es llegeix un despatx de la Reina en la que mana es doni possessió a la Ciutat dels fruits i útils de les Baronies de Flix i la Palma.
1696. El Consell de Cent delibera adobar la resclosa del molí de Flix i una premsa per fer oli.
SEGLE XVIII
1705 – 1714 Guerra de Successió espanyola 1705.
20 de setembre. . El Castell de Flix, defensat per uns trenta soldats de guarnició, és pres a l’assalt per les tropes de l’Arxiduc d’Àustria constituïdes per uns quatre-cents homes comandats pel coronel Josep Nebot. Sembla que hi va prendre part el guerriller Pere Joan Barceló, més conegut per “Carrasclet”.
1707. 10 de juliol. Miravet i posteriorment Flix claudicaren davant l’envestida de les tropes del duc d’Orleans.
Breu descripció de Flix de Juan Alvarez de Colmenar autor de “Les delices de l’Espagne et du
Portugal”:
“… Esta última en una situación muy ventajosa y bien fortiificada por el Arte y por la Naturaleza, edificada en una casi Isla que el Ebro forma haciendo una gran curbatura; de tal modo que este rio lo rodea por tres bandos y le sirve de foso…”
1714. Flix i la Palma passen a ser possessions reials.
1715. Plànol de Flix realitzat per Juan Alvarez de Colmenar.
Meandre de Flix – Pieter van der Aa, Leiden. 1715
1719. Flix té 3 oras de llargaria, 2 de ampla y 3 de rodalia. 485 habitants i 130 cases.
1770. Sobre les restes d’una primitiva construcció medieval excavada a la roca es construeix l’ermita del Remei.
1779. Flix té 948 habitants“Hi havia una roda de 100 pams catalans d’alçada i 300 de circumferència, amb 80 catúfols de fusta que aixecaven l’aigua a 60 pams…”.
1783. Diu l’Atlante Español:
“La vila de Flix, es de l’Obispado y Corregimiento de la Ciudad de Tortosa, de donde dista doce leguas, fue antiguamente del magistrado de Barcelona: Se ignora su fundacion con motivo de haberse perdido los papeles por las guerras del año 1705. Des de el año 1714 es ralenga…”
1787. 8 i 9 d’octubre. Gran riuada. Des de Riba-roja d’Ebre al mar moriren 183 persones i es desplomaren 518 cases i 666 masies. A Flix es conserva una inscripció sobre pedra on diu:
“Del 5 el 8 del mes de octubre de 1787 creció el rio 80 palmos siendo el intendente el varon de la Linde cavallero profeso del orden de Santiago y su comisionado don Gregorio Carpentier y Duqe administrador de la sal de esta villa de Flix”.
El nivell del riu Ebre augmenta aproximadament uns 10 metres sobre el nivell normal del riu.
1800. Flix compta amb 1.400 habitants.
1807. Carles IV reconeix que la flota de llaguts de Flix es la més nombrosa de la Província després de Tortosa. Hi ha localitzats documentalment 23 patrons de llaüt.
1808-1812. Guerra del Francès.
La guerra ocasiona la pèrdua, per destrucció o robatori d’una part del patrimoni, especialment de caire religiós. A Flix la capella de la Mare de Déu dels Dolors al Calvari i l’església de Sant Joan Baptista foren enderrocades.
1811-13. Es batlle de Flix “l’afrancesat” Josep Castellví Sabaté. L’any 1814 fugí amb la seva família, li van saquejar la casa.
1826. 7 de gener. Important riuada, més coneguda com la Riuada de Reis.
El Diccionario Geográfico de España y Portugal de Sebastián de Miañano diu:
“FLIX, V.R. de españa, provincia de Cataluña, corregim. Y obispado de Tortosa. A.O., 317 vecinos,
1498 habitantes, 1 parr., 1 pósito… Desde que se arruinó el azud ha desmerecido la población a la tercera parte y continuan emigrando por no poder pagar las contribuciones que se impusieron en consideración a los productos de la huerta..”
1832. S’aprova el reglament de govern del rec anomenat del “Huerto de Flix”, propietat de la Baronia de Flix qui pertany al Real Patrimonio de S.M. L’administrador del Real Patrimonio serà el Batlle d’aigües. L’aigua del rec la facilita la anàfora anomenada “Santa Cristina”.
1833-1840. Primera Guerra Carlina, també anomenada “Guerra dels set anys”.
Flix com la resta de poblacions de l’Ebre serà marc de guerra durant el conflicte. Antoni Oriol serà l’home de confiança de Ramon Cabrera. Altrament un beneficiat de la parroquia de Flix, Ramon Ojeda, seria un dels ajudants de camp de Cabrera amb el grau de coronel, en acabar el conflicte emigrà a França.
1840. 1–2 de juny. Després de signar-se l’acord de pau de Bergara i assetjat per les forces del general O’Donnell, Ramon Cabrera, malalt, abandona la lluita i el Principat per Flix, creuant l’Ebre entre Flix i Riba-roja al capdavant d’un encara poderós exèrcir de més de vuit mil homes, direcció Berga i França.
1858. Es construeix un canal de navegació i la resclosa de Flix (cost 1.122.785,26 francs). El canal tenia una llargada de 1.100 metres i 10 d’amplada. La resclosa tenia una llargada de 63 metres i 10 d’ample.
1872-1875. Tercera Guerra Carlina.
Durant aquest conflicte destacà pel bàndol carlí Josep Agramunt Llecha (1828-1887), popularment conegut pel sobrenom “Lo Capellà de Flix”, Antoni d’Oriol Castellví (1845-1919) aquest darrer assolí el grau de coronel, Josep d’Oriol i Gordo y Sáez (1842-1899), cosí germà de l’anterior, també coronel, ajudant de camp del general Dorregaray, i exiliat en finalitzar el conflicte, i el seu germà Damià d’Oriol i Gordo y Sáez, tinent de cavalleria i ajudant de l’infant carlí.
1875. 19 de juny. Després d’un setge de 16 hores es rendeix el castell de Flix davant l’exèrcit del Capità General de Catalunya Martínez Campos, dirigit pel general Luís Gamir amb el batalló de Ceuta, els mobilitzats de Tarragona i Flix, dues companyies del tercer batalló franc, quatre canons de Plasència i 150 cavalls. Més de cent carlistes lliuren les armes, vint guanyen la llibertat llençant-se a l’aigua.
1883. Flix compta amb 1914 habitants i 716 cases, 422 formen el nucli urbà. Té unes escoles per a 130 nens i nenes.
1891. 24 de febrer. Inauguració via dels ferrocarrils M.Z.A. per Flix.
1897. 2 de juny. Constitució a Barcelona de la “Sociedad Electro Química de Flix S.A.” Accionista majoritari Chemiske Fabrik Elektron. Amb un capital nominal de quatre milions de pta. El primer President fou en Josep Mansana.
1899. Primers assajos de producció i primers tècnics arribats des d’Alemanya.
1900 -1940
1900. 2 de gener. Promoguda pel republicanisme federal la primera vaga dels treballadors de la Fàbrica, la qual tindrà uns vint dies de durada. 1 oficial i 30 guardies civils romandrien a Flix durant el conflicte.
1 d’abril. Carl Pistor Ferber nomenat director general de la Fàbrica. Havia estat un dels atorgants de l’escriptura fundacional de la SEQF. Abans havia estat entre d’altres llocs a Xicago, Griesheim, Bitterfeld i Lamothe.
La SEQF adquireix el canal de navegació i illa de l’Ebre a la Reial Cia de Canalitzacions i Recs de l’Ebre.90 treballadors a la Fàbrica. Flix té 2.516 habitants. Hi ha 101 naixements i 74 defuncions.
1903. 16 de gener. Nit de Sant Antoni, l’electricitat arriba als principals carrers de Flix.
1907. En Winhelm Müller, conegut aleshores com àlias “el doctoret”, es fa càrrec de la direcció de “la Fàbrica”.
23 d’octubre. Riuada “mil•lenària” de l’Ebre de 9.500 metres cúbics/segon. 9,20 metres sobre el nivell normal. 107 famílies afectades.
1915. Comencen les classes de primària a nou edifici situat al carrer de les Escoles, l’edifici ha estat projectat per l’arquitecte alemany Paul Müller. El mestre Enric Grau Fontseré fou el primer director.
1917. Arriba la primera línia telefònica.
1919. 18 de gener. Comença la segona gran vaga obrera a la Fàbrica. Segons telegrama tramés per l’alcaldia de Flix es donà per acabada el 22 de març. Els obrers aconseguiren la reducció de la jornada de 10 a 8 hores.
30 d’abril. Conveni entre la Fàbrica i l’ajuntament pel qual el veïns de Flix gaudiran un servei de subministrament elèctric semi-gratuit, abonant 0,75 pta per kW, dels quals 30 cèntims serien per al municipi i
45 cèntims per a la Fàbrica.
1930. Flix té 3.374 habitants. El reconegut geògraf Pau Vila en veure Flix escriurà:
”Es un paisatge fabril centro-europeu en mig d’un ambient agrícola mediterrani de vinyes oliveres i ametllers.
Tal contrast no vol dir pas que aquest emplaçament sigui un caprici. La gran indústria i les finances no en tenen d’arrauxaments, i menys les alemanyes”.
1931. 4 d’abril. El Boletín Oficial de la Provincia dóna a conéixer la relació d’afectats per les obres de constucció d’un ambassament a Flix per part de “Saltos del Ebro S.A.”,
14 d’abril. Es proclama la II República. A les eleccions locals del 12 d’abril havia guanyat la candidatura republicana.
1933. Agost. Nova vaga a la Fàbrica de 10 setmanes. 120 obrers acomiadats dels 575 en plantilla.
11 de desembre. Incidents revolucionaris a Flix. 1 mort i 11 detinguts.
“Comuniquen de Flix que la Guardia Civil, a les 20 hores d’ahir, descobrí una reunió clandestina d’elements vaguistes de la Fàbrica Electroquímica i pertanyents a la FAI…”
1936. 12 de juny. La SEQF: Augment del capital social de 3 a 9 milions de pessetes i repartiment de dividends del 10 per cent.
4 de juliol. La premsa anuncia que es construirà un embassament a Flix amb un pressupost de 35 milions de ptas.
18 de juliol. Inici de la Guerra Civil.
20 de juliol. Els dirigents locals de la CNT-FAI ocupen les instal•lacions de la Fàbrica tot desarmant las porters considerats desafectes, al mateix temps que el poble passava a ser controlat pel “comitè local de milícies antifeixistes”.
1937. 25 de gener. Fets de la Fatarella. Tenen lloc després del fracàs d’una experiència local col•lectivista.
Els enfrontaments suposaren la mort de 30 veïns.
23-24 de febrer. Primers bombardejos de la Colònia-Fàbrica i Flix: 8 morts. A conseqüència dels bombardejos es construirien cinc refugis realitzant-los l’empresa Saltos del Ebro amb l’ajut dels veïns.
12 de maig. Primera emissió de paper moneda local amb els valors de 2 pessetes i 1 pesseta per un import total de 15000 pessetes. El tiratge del valor d’1 pesseta fou ampliat amb mil pessetes més numerades.
1938. 4 d’abril. Flix és ocupat per primer cop per l’exèrcit “nacional”.
25 de juliol. Ofensiva republicana i ocupació de Flix i Riba-roja. En poques hores passaren el riu els batallons d’infanteria republicans 131, 132, 133 i 134 de la Brigada Mixta. Deprés hi passarien les companyies de transmissions, enginyers, les de sanitat i intendència. Inici de la Batalla de l’Ebre.
16 de novembre. Fi de la batalla de l’Ebre. A les 4,45 hores el mateix tinent coronel Manuel Tagüena, acompanyat pel seu conseller soviètic Soroka i el comisari del XV cos, José Fusimaña, un cop tots els seus soldats s’havien retirat a la riba dreta del riu, va volar el pont de Flix.
“Parte oficial del Cuartel General del Generalísimo: En el dia de hoy nuestras victoriosas tropas han conquistado los pueblos de Flix y Ribarroja y han terminado la ocupación del terreno que aún le quedaba al enemigo en la orilla derecha del Ebro …”
1939. 1 de gener. El front bel•lic s’allunya de Flix, les tropes franquistes ocupen la Palma d’Ebre, La Bisbal de Falset, Cabacés, la Torre de l’Espanyol i Vinebre.
1 d’abril. Final de la Guerra Civil.
Es calcula que foren 47 els veïns de Flix morts al front de guerra. Entre la població civil a causa d’accidents derivats de la guerra i per explosió de bombes abandonades moriran 11. A part s’hauran d’esmentar el morts violentament entre les dues parts enfrontades.
El consistori local amb motiu del 25è any de la “Victoria” publicà una relació “de los caidos durante la Cruzada de Liberación. Por Dios y por España”, recordant a 14 fills de Flix morts al front i a 23 més morts en la reraguarda.
Les dades de la repressió franquista de veïns de Flix es quantifiquen en 57 persones processades: 49 seran reclosos temporals i 8 afusellats.
1940. Flix tenia 3.306 habitants. A conseqüència de la Guerra Civil havia perdut 1.040 habitants, gairebé una quarta part de la població.