• La consellera d’Igualtat i Feminismes i la consellera de Justícia, Drets i Memòria han reivindicat la recuperació de la memòria històrica com a dret humà fonamental per avançar en la reparació de les violències estructural.

 

  • Durant tot l’any, l’executiu organitzarà actes a tot el territori per subratllar la vigència i la necessitat de garantir els Drets Humans per a assolir una societat més equitativa i justa

 

Generalitat de Catalunya

El Govern ha donat avui el tret de sortida als actes de celebració del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans amb la jornada “Dret a la Memòria”, que s’ha organitzat aquest matí a Flix. El seminari ha reivindicat la recuperació de la memòria històrica com a un dret humà essencial per avançar en la reparació de les discriminacions i violències estructurals.

Aquest ha estat el primer dels actes que organitzarà el Govern al llarg de l’any per reivindicar la vigència dels Drets Humans i la importància de preservar-los i garantir-los. Les conselleres d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, i de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, han inaugurat i conclòs la jornada, respectivament.

Durant la seva intervenció, Verge ha explicat que “actes com aquest, reivindiquen la vigència dels drets humans i els posen a primera línia de l’agenda política”. La consellera ha recordat que “els drets humans són l’eix vertebrador de la tasca de govern per a garantir a tota la ciutadania vides lliures de discriminacions i de violències. Sense drets humans i sense igualtat no hi ha democràcia possible. És obligació de les institucions, establir mesures per a promoure i garantir el seu compliment“, ha afegit. La consellera d’Igualtat i Feminismes també ha assegurat que “reivindicar el dret a la memòria és mirar enrere per poder mirar endavant. Reivindiquem la memòria col·lectiva com a dret humà vinculat als drets a la veritat, a la justícia, a la reparació i a formar part d’una comunitat, perquè parlar-ne és també part del procés de reparació de les víctimes”, ha conclòs.

Sobre aquesta qüestió també hi ha incidit la consellera Ubasart qui ha afegit que “memòria democràtica i drets humans són dos conceptes que es reforcen mútuament: fem memòria per contribuir a fer efectius els drets humans, pels objectius de veritat, justícia, reparació i garanties de no-repetició“. La consellera de Justícia, Drets i Memòria també ha afegit que “hi ha pocs llocs a Catalunya on la memòria democràtica hi tingui tanta presència com la té aquí, a Terres de l’Ebre. Els agents del territori heu sabut convertir les experiències més colpidores del passat en eines de construcció de ciutadania“. Ubasart ha acabat assenyalant que “en un context on els totalitarismes i les dretes radicals tornen amb força, la memòria democràtica ha d’esdevenir un fre contra la intolerància i la barbàrie“.

La jornada ha comptat amb una ponència marc de la professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona, Sra. Rosa Ana Alija Fernández. Posteriorment, s’ha fet una taula de debat sobre la memòria democràtica a l’Ebre, amb la participació del director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses Aguado, la periodista i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Teresa Farré Panisello, i els professors d’Història Pere Muñoz Hernández i Carme Maigí Canalda.

Després de la jornada, les conselleres han visitat el refugi antiaeri que conserva el municipi de Flix i les llambordes Stolperstein instal·lades en record dels deu veïns de Flix que foren deportats als camps de concentració nazis: Ramon Agramunt Tarragó, Carles Antoni Alentorn Tarragó, Amaro Castellví Blanch, Joan Ferrús Costa, Manuel Grañena Molins, Tomàs Pujol Llecha, Rafael Ros Mateu, Agustí Sánchez Grau, Josep Vaqué Agramunt i Domingo Josep Zurita Nogales. Finalment, les conselleres han inaugurat la Plaça 8 de març de Flix, acompanyades de l’alcalde del municipi, Francesc Barbero Escrivà.

També han assistit a la jornada el delegat territorial del Govern de la Generalitat a Terres de l’Ebre, Albert Salvadó Fernàndez, la secretaria d’Igualtats del Departament d’Igualtat i Feminismes, Mireia Mata, el director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Departament d’Igualtat i Feminismes, Adam Majó, la directora dels Serveis Territorials d’Igualtat i Feminismes a les Terres de l’Ebre, Mar Lleixà Fortuño i el director dels Serveis territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre, Lluís Montull Martínez.

Una celebració inclosa en l’Estratègia de Drets Humans de Catalunya

Els actes de commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, formen part de l’Estratègia de Drets Humans de Catalunya aprovada recentment pel Govern. L’Executiu vol que l’efemèride sigui una oportunitat per reivindicar la vigència dels Drets Humans i subratllar-ne el compromís i la seva importància per aconseguir una societat més equitativa i justa.

Durant tot l’any, s’ha previst l’organització de nombrosos actes i accions on participaran diversos departaments i institucions d’arreu del territori que tindran com a objectiu apropar a la ciutadania tant la Declaració Universals dels Drets Humans de 1948 com els Drets Humans en la seva lectura més contemporània, apuntant a una Catalunya capdavantera amb els Drets Humans del segle XXI, els Drets Humans emergents.

Es preveuen, entre d’altres, una exposició al Palau Robert de Barcelona que s’inaugurarà durant l’acte central de la commemoració, el 10 de desembre, Dia Internacional dels Drets Humans. En els pròxims mesos, s’organitzaran actes per tot el territori, es publicaran informes i treballs específics i es programaran una vintena de xerrades informatives, organitzades en col·laboració amb l’Institut de Drets Humans de Catalunya.

Alguns dels actes ja confirmats són els següents:

. Dret a la Pau, 15 de juny, Igualada.

. Els Drets Culturals són Drets Humans, 14 de juliol, Vic.

. Dret a l’envelliment autònom, 27 de setembre, Tremp.

. Els Drets Humans en l’era de la intel·ligència artificial, 29 de setembre, Girona.

. Drets Humans emergents i Renda Bàsica Universal, setembre, Barcelona.

. Presentació del llibre “Aplicació del dret internacional en matèria de Drets Humans a l’Estat espanyol”, setembre/octubre, Madrid/Barcelona.

. Dret a la (bona) alimentació, 10 d’octubre, Lleida.

. Migracions i Dret a la participació política, 26 octubre, Sant Adrià del Besòs.

. De què parlem quan parlem de Drets lingüístics?, 9 novembre, Tarragona

. Inauguració de l’exposició “Els drets humans al segle XXI”, 10 de desembre, Palau Robert de Barcelona.

. Drets sexuals i reproductius, desembre, lloc per determinar.

D’altra banda, la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, unitat que gestiona i coordina l’Estratègia de Drets Humans de Catalunya, va organitzar el passat 23 de març una jornada sobre Drets Humans per al personal de la Generalitat, adreçada a tots els departaments ubicats al Districte Administratiu. El Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia, va ser el responsable d’impartir una sessió que fou seguida per un centenar de professionals. A més, la direcció general també ha posat en marxa un Seminari de Drets Humans que es realitza conjuntament amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.