Ebredigital

El batlle de Flix, Francesc Barbero, es troba en l’epicentre dels terratrèmols socials i polítics que colpegen les Terres de l’Ebre en l’últim mes. A la crisi provocada per l’anunciat tancament d’Ercros a partir del gener vinent, se li ha sumat aquesta setmana la proposta parlamentària del PSC de modificació del repartiment del fons nuclear impulsat des del govern català. L’enunciat previ pretén ser sintètic, perquè en el fons es tracta de capgirar com un mitjó l’articulat que estipula tant el percentatge que rebrien els ens locals del territori (passaria del 20% al 50%) com l’expansió de municipis beneficiats (de vint quilòmetres de les centrals a 30 quilòmetres) i el reglament per al seu ús (deixaria el pilotatge consensuat de la gestió només a dos consistoris, el de Vandellòs i el d’Ascó). “Els resultats immediats de l’aprovació d’aquesta proposta seria una paràlisi immediata d’uns fons que haurien d’entrar en funcionament d’aquí a sis setmanes, perquè si tira endavant la iniciativa socialista, condicionaria la seva activació a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat (i tot apunta que seran prorrogats) i obligarien a més a elaborar un nou reglament”, denuncia Barbero en conversa amb Ebredigital.

“Potser el tacticisme polític seria l’única explicació plausible -continua-. Ara bé, em resisteixo a pensar-ho perquè llavors estarien jugant amb les esperances i el futur d’un territori amenaçant pel despoblament i la manca d’expectatives industrials. Seria una jugada a curt termini, però una hipoteca de futur. Segueixo intrigat pels motius i vull demanar-los una explicació directa als dirigents socialistes per conèixer les seves intencions. Jo demanaria al PSC que retiri la seva proposta, que a més no pot ser esmenada perquè anirà per la via de tramitació única, i la reformuli amb el màxim consens possible”. I que ho faci tenint en compte els municipis de la zona 1, és a dir, els més propers (i afectats) per l’ombra de les nuclears. “Cal tenir en compte que Flix és el terme que aporta més treballadors a la nuclear d’Ascó. Amb el text proposat pel PSC, ni tan sols estaríem dins dels òrgans de decisió”.

De fet, les noves regles de joc expulsarien de la cabina de comandament tots els alcaldes d’aquest àmbit excepte els de Vandellòs i Ascó, malgrat haver estat tots ells els que han treballat durant nou mesos per generar consensos amb els agents socioeconòmics de cara a la redacció del reglament. Un document filat i tancat que busca “fugir de ser una repartidora” que malbarati els recursos en forma de despesa corrent per als ajuntaments i generar un fons “per finançar projectes directament amb les empreses a partir d’una gestió tècnica des de diferents departaments de la Generalitat. Si hi ha tacticisme, cal que el PSC tingui en compte que el reglament no només s’aturarà, sinó que un cop quedi establert tal com ells volen haurà de durar tota la vida útil de les centrals i ens l’haurem de menjar durant tots aquests anys. Encara tenim temps per recapacitar”, reclama Barbero, que també es pregunta “quin serà el paper de Junts. Em costa de pair que accepti que els seus alcaldes deixin d’estar a l’òrgan de gestió”.

El batlle reconeix que la iniciativa socialista té aspectes positius. “Jo seria el primer a donar suport a incrementar el repartiment de l’impost nuclear en favor del territori fins al 50%. Fins i tot es podria estudiar un augment de ràtios. Però en cap cas fins a abarcar ciutats com Reus, Tarragona i Vila-seca. I a més, en el cas de Flix, cal recordar que Vila-seca va ser precisament el municipi escollit per Ercros per deslocalitzar part de la seva producció”. I si arribats a aquest punt encara falten arguments, Barbero es treu l’as de la màniga: “Quan les Terres de l’Ebre van ser declarades Reserva de la Biosfera, els municipis que ens trobem en la zona 1 en vam quedar exclosos perquè estàvem massa a prop de les centrals. Això deixa clar que les afectacions per la seva presència són on són”.

Un repàs a les estadístiques ajuden a esclarir el tauler. El redactat del govern estipula el repartiment dels 24 milions d’euros resultants del 20% de la recaptació de l’impost en la zona 1, “prioritària a desenvolupar”, i entre els municipis situats entre 10 i 20 quilòmetres de les centrals, que també entrarien dins dels projectes que es podrien impulsar amb aquests fons. En total, prop de 67.000 habitants necessitats de reindustrialitzar i de creació de llocs de treball. Però amb la proposta socialista, la població beneficiada es dispara fins als 400.000. “Estaríem parlant de multiplicar per sis els habitants però només per 2,5 els recursos amb l’augment del 20% al 50%. Es dilueix així el principi que ha de regir aquests fons. Posar en el mateix sac a municipis com Salou i Vinebre és un autèntic despropòsit. On estaria la discriminació positiva? En quin paper quedaríem davant de tots els inversors als quals ja hem garantit la presència com estímul per a les seves inversions dels fons nuclears?”, es pregunta dolgut conscient de la manca de competitivitat en temes claus com les infraestructures. “Nosaltres no estem a peu de l’AP-7”, rebla.

 

Altres notícies relacionades: