Ajuntament de Flix

Durant les darreres setmanes s’ha anat digitalitzant gran part dels documents del fons d’Oscar Kurz Hobert. Majoritàriament són fotografies, 316, de les quals 282 són fotografies químiques (4 són fotoplànols) i 34, imatges impreses (postals). Al marge, també hi ha dos plànols, 1 mapa i 7 documents escrits.

La temàtica de les fotografies és diversa, predominant les relacionades amb la fàbrica electroquímica i la colònia, amb un apartat especial el dedicat a les destruccions produïdes durant la Guerra Civil de 1936-1939, tant a les a les instal·lacions de la fàbrica com als habitatges de la colònia. També hi ha dos reportatges, un dedicat a la inauguració del camp de futbol de La Ventonella el 18 de juliol de 1942, i la inauguració del Monument als Caiguts el 16 d’agost de 1942, amb l’assistència del cònsol general d’Alemanya a Barcelona. Si bé en molt bona part són imatges preses a Flix, també en trobem d’altres poblacions (del centre urbà o del terme municipal), com Mequinensa, Riba-roja d’Ebre, Ascó, Miravet o Saragossa.

Val a dir que algunes de les imatges, en no haver-se pogut identificar plenament, resten a l’espera per poder recabar la informació pertinent i procedir a la seua divulgació.

L’autoria de les imatges és diversa. Algunes estan realitzades pel mateix productor del fons, Oscar Kurz, fos per motius professionals o com a aficionat. De les altres s’han pogut indetificar alguns dels autors, des de fotògrafs locals (Emilio Carranza, Fotografia Mestres), fins a autors foranis (Zerkowitz, Paisajes Españoles).

A banda de les imatges, hi ha dos plànols, tots dos de petites dimensions. Un és de Flix, molt esquemàtic, que caldria datar-lo a finals del segle XIX; i un altre plànol, amb un tram de l’Ebre entre Riba-roja d’Ebre i Ascó, que possiblement sigui la reproducció d’un plànol més gran. Un altre dels documents gràfics és un mapa imprès, d’escala reduïda, amb vies de comunicació, on hi ha notes i indicacions manuscrites.

Finalment hi ha set documents manuscrits originals, que són permisos i notes de lliurament emesos pel Comitè Revolucionari de Flix, datats el 21 de juliol de 1936.

Tot plegat es pot consultar a la xarxa, a través del cercador Arxius en línia, del Departament de Cultura.

Oscar Kurz Hobert

Va nàixer a Artern (Turíngia) l’any 1887. Ingressà a la SEQF l’any 1923 a la secció de colorants, procedent de l’IG Farben. Fou durant molt de temps cap del taller mecànic de l’electroquímica. Amb l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939, va haver de marxar de Flix juntament amb la resta de membres de la colònia alemanya. Fou després el primer tècnic alemany en tornar a Flix en finalitzar el conflicte i s’encarregà d’elaborar l’informe sobre els danys soferts al complex fabril durant la guerra, informe que complementà amb nombroses fotografies.

Entre 1954 i 1959 fou director de la fàbrica electroquímica, càrrec que compartiria amb Carlos Müller Benedix i Fernando Gimeno Muntadas. El gener de 1959 morí repentiament.

Oscar Kurz estigué casat amb Minna Schneider. El matrimoni tingué dos filles, Christel i Dorotea.

El fons d’Oscar Kurz

Fou precisament una de les filles d’Oscar Kurz, Christel Kurz Schneider, la qui decidí el 2002 cedí el fons del seu pare a l’Arxiu Municipal de Flix. La documentació comprèn els anys des de finals del segle XIX fins a mitjans del XX. Com s’ha indicat el volum principal del fons és la col·lecció d’imatges, moltes d’elles produïdes pel mateix Oscar Kurz, que són un reflex tant de la seua activitat professional com particular i cívica. Poc després de la donació ja es féu la descripció i l’inventari del fons. L’adquisició recent del programari GIAC ha possibilitat que, després de la digitalització i a través de la xarxa, posar a l’abast de tothom la documentació del fons.

Amb la informació que aporta el fons, es poden conèixer diversos aspectes de la història de Flix, des de les primeres dècades fins a mitjans del segle XX, sobretot els relacionats amb la fàbrica electroquímica, però també amb la vida social i política de la població.

Locomotora abatuda per un bombardeig, davant de la fàbrica electroquímica (1939).

El cònsol general d’Alemanya a Barcelona, Rolf L. Jaeger, dipositant una corona de Flors al Monument als Caiguts, el dia de la seua inauguració (16 d’agost de 1942)

Inauguració del camp de futbol de La Ventonella (18 de juliol de 1942). Instant de la benedicció del camp de futbol. D’esquerra a dreta: Josep Margalef; grup d’escolans i eclesiàstic (sense identificar); Ana María Cabero, padrina de l’acte; Agustí Rodríguez Serra, rector de la parròquia de Flix; Josefina Lacruz Campo, dama d’honor; Luis Muntadas Prim, director de la SEQF; senyora sense identificar; i a la dreta de la imatge, Juan Muñoz Guitarte, alcalde de Flix. Sense identificar els dos homes en segon terme a la dreta.

Mas del Conde, al terme d’Ascó.