L’Ebre
La Generalitat de Catalunya ha iniciat la recerca de familiars vius de víctimes del desembarcament de Mallorca de l’agost de 1936. El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, es posarà en contacte amb els municipis de procedència de les víctimes que fins ara han pogut ser documentades, que de moment en són 192 i entre els quals hi ha sis ebrencs: Rafael Piñol Franquet, Andreu Prunera Mora i Blas Andreu Oriol, de Riba-roja d’Ebre; Carles Roselló Elías i Josep Ferrús Costa, de Flix, i Francesc Alegria Altadill, de Tortosa.
Memòria Democràtica farà arribar a ajuntaments i entitats locals els noms d’estes víctimes, les adreces on vivien i, en cas de disposar-ne, dades de familiars. L’objectiu és trobar parents que donen mostres d’ADN per a incorporar-les al Programa d’identificació genètica, que és el sistema que permet la identificació de les restes de les fosses a partir de l’encreuament de dades genètiques. En este cas, les mostres s’utilitzarien per a les fosses del desembarcament de Mallorca. Els familiars que s’hi avinguen s’hauran d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron els citarà per a recollir la mostra quan l’emergència sanitària ho permeta.
La Direcció General de Memòria Democràtica ha pogut documentar els noms, cognoms i dades biogràfiques de 192 víctimes mortes o desaparegudes durant els combats a l’illa. És una llista elaborada a partir de les recerques dels historiadors Jordi Oliva i Gonzalo Berger. La xifra anirà augmentant a mesura que vaja apareixent nova informació.
El desembarcament de Mallorca va ser una expedició republicana ideada des de Catalunya per a intentar recuperar l’illa, que estava en mans dels franquistes. Estava formada per 8.000 milicians catalans, voluntaris d’altres països i un grup de balears. L’operació va posar fi a la retirada de les tropes republicanes i centenars de morts, la majoria milicians catalans.
Els cossos van ser enterrats sense registrar ni identificar en diferents fosses del llevant de l’illa. La majoria de víctimes van ser inhumades a la fossa de Sa Coma, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar. Molts cadàvers van ser llençats directament al mar.
La Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears van signar un conveni el setembre del 2018 per a col·laborar en la recerca de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. El Govern balear està estudiant la viabilitat de l’excavació de les fosses, que podrien estar en estat precari per les actuacions urbanístiques, els saquejos o els temporals. El Govern català, per la seua banda, fa la recerca de víctimes i familiars i, en cas que finalment es produïsca l’obertura, s’encarregarà de les identificacions de les restes. Les dos administracions tenen un grup de treball per a intercanviar-se informació.