Diari de Tarragona / Ajuntament de Flix
Segons dades de 2017, Flix, amb 142,12 euros per habitant, és el tercer municipi de les Terres de l’Ebre amb despesa social més alta, per davall d’Ascó (166,85 euros) i Riba-roja d’Ebre (153,26 euros). Dins la demarcació de Tarragona, Flix ocupa el 12è lloc.
Els Ajuntaments amb més ingressos procedents de la indústria, química o nuclear, són els que més fons van destinar per habitant a despesa social el 2017, segons les dades corresponents a la liquidació dels respectius pressupostos municipals que cada consistori envia al Ministeri d’Hisenda. Al capdavant de la demarcació està la Pobla de Mafumet, que va invertir 1.365.893,19 euros en la partida «gasto d’actuacions de protecció i promoció social». Això suposa 354,41 euros per habitants. El complex de Repsol se situa en part en el terme municipal de la Pobla de Mafumet.
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Ascó, que reben quantiosos fons de les centrals nuclears, estan situats en cinquè i sisè lloc del ranking de despesa social per habitant, amb 168,24 i 166,85 euros. Per davant estan les Borges del Camp (320,19), la Selva del Camp (208,869) i el Vendrell (175,41).
Com més gran és l’ajuntament, més sol destinar a despesa social, per la qual cosa la comparativa s’ha de fer en termes relatius. En xifres absolutes, Tarragona va invertir 19.259.725,69 euros, és a dir, més de la meitat que el conjunt de tota la demarcació (33.834.483,74 euros).
L’única ciutat que es pot comparar amb Tarragona per nombre d’habitants és Reus. Aquesta comptava amb 103.123 persones censades el 2017. Tarragona, amb 131.507. La capital del Baix Camp va destinar menys que la meitat que Tarragona a la mateixa partida: 9.392.214,10 euros, del que es desprèn que el pressupost social de Tarragona doblega al de Reus. En despesa per habitant, la xifra de Tarragona és de 146,45 euros i la de Reus, 90,98 euros.


Què és despesa social?
La clau està en què es considera despesa social. En la partida «despesa d’actuacions de protecció i promoció social» s’inclouen les ajudes socials directes (aportar diners a una família perquè pugui pagar el lloguer del pis, per exemple) però també els plans d’ocupació, que no són diners de butxaca però que sí que ajuden al fet que la persona en qüestió pot millorar la seva situació
En 2017, la Pobla de Mafumet va destinar 914.000 euros a plans d’ocupació i 451.000 euros a «assistència social primària», en què inclou les despeses de la Llar de Jubilats i Centre de Dia per a la Gent Gran, els projectes de suport a la família, les subvencions a entitats d’àmbit social i el menjador escolar, segons detalla el propi consistori.
L’alcalde de la Pobla, Joan Maria Sardà, explica que «la partida de protecció i promoció social s’ha vist incrementada com a conseqüència de la crisi. Hem dedicat una atenció especial als plans d’ocupació, perquè creiem que són d’una utilitat extrema i que permeten als nostres habitants guanyar-se la vida amb el seu esforç i treball».
Sardà incideix en el quid de la qüestió: «També cal destacar que, amb independència de la manera en què siguin comptabilitzats aquests serveis socials, l’Ajuntament de la Pobla -igual que altres Ajuntaments-, té partides econòmiques que repercuteixen de manera directa i que podrien ser considerades també com a atenció social».
Xec bebè, formació…
Entre aquestes partides ‘socials’ però que Hisenda no defineix estrictament com a tals, la Pobla inclou programes d’ajudes per a l’eliminació de barreres arquitectòniques a l’interior de domicilis, programes de cursos formatius subvencionats, el xec bebè, ajudes a l’estudi, guarderies municipals…
Un estudi de l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials d’Espanya quantifica la despesa social dels municipis de més de 20.000 habitants d’Espanya de manera diferent. Se centra en la partida «serveis socials i promoció social» dels pressupostos. Aquí es comptabilitzen només les ajudes directes als ciutadans i les nòmines dels treballadors socials.
L’autor de l’estudi, Manuel Fuentes, detalla aquestes partides socials: ajudes a domicili, d’emergència, d’atenció a menors o gent gran, diners per a entitats socials…
El president de l’associació, José Manuel Ramírez, defensa la seva forma de comptabilitzar la despesa social perquè considera, per exemple, que un pla d’ocupació no es pot considerar com a tal. D’aquesta manera, les partides socials es redueixen considerablement.
Si comparem les partides «despesa d’actuacions de protecció i promoció social» i «serveis socials i promoció social», Tarragona passaria en 2017 de 146,45 euros per habitant a 95,98. Reus de 90,98 a 80,62. El Vendrell, de 175,41 a 119,94. Tortosa, de 87,54 a 39,84. Cambrils, de 95,51 a 66,06. Salou, de 86,52 a 49,66. Calafell, 91,07 a 47,04. Valls, de 162,52 a 64,36. Vila-seca, de 63,16 a 17. I Amposta de 126,42 a 63,79 euros.
El cas més flagrant és el de Vila-seca perquè l’estudi de l’Associació Estatal de Directores i Gerents en Serveis Socials la situa com el segon municipi d’Espanya de més de 20.000 habitants amb menys despesa social per habitant, amb els 17 euros esmentats. Només està per sota Arroyomolinos (Madrid), amb 11,89 euros.
2,5 milions d’euros
L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va publicar un article en el Diari en què va criticar durament l’estudi i va defensar que «la política social ben entesa és el sistema públic d’acció i promoció dels drets socials a nivell general, que significa assistència sanitària, educació i protecció sociolaboral. I a nivell específic és on actuen els Serveis Socials, amb absoluta complementarietat». En aquesta línia, Poblet va elevar la despesa social vila-secà a 2,5 milions d’euros.
La visió del regidor de Vila-seca en Comú i responsable de la Comissió de Comunicació i Xarxes, Mario Téllez Molina, és radicalment diferent: «Vila-seca és un municipi considerat per la Generalitat ‘amb grans problemes d’exclusió residencial’. A més, moltes famílies amb necessitats d’urgència social es veuen obligades a utilitzar xarxes paral·leles alienes a l’administració local per a satisfer les seves necessitats com són, per exemple, el grup ‘Ajuda a Vila-seca’ o la nevera solidària. Per tant, més enllà del que digui l’estudi, que ja de per si és significatiu, la realitat del carrer posa de manifest que és imprescindible augmentar la despesa en Serveis Socials».
La rèplica de l’Associació
Després de la publicació de l’esmentat article de Josep Poblet, Vila-seca en Comú es va posar en contacte amb l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials d’Espanya, que va desglossar els 1.389.000 euros que el municipi va destinar en 2017 a la partida «gasto d’actuacions de protecció i promoció social»: 104.546,29 euros a «pensions», 184.399,52 a «altres prestacions econòmiques a favor dels empleats», 726.107,55 a «foment de l’ocupació» i els 373.947,12 a «serveis socials i promoció social». L’Associació només comptabilitza aquesta última xifra, que, segons l’autor de l’estudi, Manuel Fuentes, és «manifestament millorable».
Poblet sosté, per contra, que «la política social ha de descansar en la formació, l’ocupació i la protecció com a pilars fonamentals del benestar de les persones, per a combatre la recessió econòmica, crear llocs de treball, disposar d’habitatge i recuperar la capacitat plena de tenir unes condicions de vida normals i permanents».