La tradició de realitzar les catifes per on passa la processó amb motiu de la celebració del Corpus Christi es remunta als anys seixanta. Inicialment les catifes es confeccionaven amb gatell, fulles de xops i alguna que altra flor. En el cas concret del carrer Major, on he viscut tota la meva vida, la meva mare m’explicava que anaven a buscar el “verd” als xops un dia o dos abans de la festivitat, que es feia en dijous. Posteriorment les catifes es van començar a confeccionar amb encenalls tintats. Inicialment es tenyia a mà i almenys al carrer Major sempre han estat les dones les encarregades d’aquesta tasca que sempre s’ha fet el dia abans. Els homes per la seva banda són els encarregats de dibuixar amb guix la catifa al carrer per posteriorment confeccionar-la entre tots.
Actualment ja som les filles les que ens fem càrrec de tenyir els encenalls, i tot s’ha de dir, hem avançat una mica tècnicament i ara ho fem amb formigonera.
La confecció de les catifes, però, no és un procés que duri dos dies. Primer ens hem de reunir uns temps abans per decidir quina catifa confeccionem, s’ha de fer la plantilla a escala per posteriorment traslladar-la a la mida real amb cartró per poder-la dibuixar i també anem recollint els encenalls durant l’any donat que cada vegada és més difícil trobar-ne.
Tot i ser una tradició molt arrelada, cada any costa més trobar mans disposades a ajudar i de vegades pensem que potser no trobarem relleu darrere nostre. És per això que ens agradaria una mica més d’implicació per part de tothom ja que seria una llàstima perdre una tradició tan singular que només es realitza a uns quants pobles de Catalunya.

Núria Rius Bargalló