El grup Caixa Tarragona ha obtingut el 2009 un benefici de 14,57 milions d'euros, amb un descens del 60,09% en la variació interanual. El resultat té a veure amb una forta dotació de provisions per prevenir «les situacions de morositat que es poden presentar en el futur», detallava el director general de l'entitat, Rafael Jené, en la presentació dels comptes. Aquesta política ha estat possible gràcies al marge d'interessos del compte de resultats, on es reflecteix el negoci típicament bancari, amb un increment del 24,63% i al comportament global de l'activitat d'explotació, amb un creixement interanual del 79,88%.
El negoci típicament bancari ha estat de 203,8 milions d'euros, amb un increment interanual del 24,6%, que es correspon amb la capacitat de les carteres d'inversions de generar rendiments. En aquesta dada en destaca el resultat recurrent, que correspon a les activitats que reflecteixen el negoci bancari sense comptabilitzar els ingressos i les despeses extraordinaris, i que ha estat de 124,5 milions d'euros, amb un increment del 13% en relació amb l'exercici anterior.
El marge abans de dotacions mostra la contenció de les despeses (154,3 milions). Un cop restades les dotacions per deteriorament d'actius financers, el resultat de l'activitat d'explotació ha estat de 78,2 milions d'euros, xifra que una vegada constituïdes les provisions per a actius dubtosos deixa el resultat definitiu de l'exercici en 14,5 milions d'euros, cosa que representa un 60% menys en relació amb el tancament del 2008.

Restes comptables

El comportament del tancament de l'exercici hauria estat més positiu si no s'haguessin computat 144 milions menys, la taxació dels quals queda registrada en la comptabilitat. Les dades registrades que resten es detallen en tres grans línies: per fer front a pèrdues d'actius no corrents en venda o classificats com a operacions interrompudes (65 milions), la part principal dels quals corresponen a actius immobiliaris procedents d'adquisicions per morositat; les pèrdues per deteriorament d'actius financers (77,5 milions) i la dotació de provisions (1,4 milions).
Rafael Jené al·ludia a un exercici de responsabilitat en la política de l'empresa «per cobrir-se contra el que pot ser l'evolució del mercat» i, en concret, a la morositat que es podria produir amb una caiguda dels preus dels immobles procedents d'operacions financeres. Caixa Tarragona ha constituït durant el 2009 unes provisions superiors als 140 milions d'euros, 80 dels quals són de caràcter voluntari, de previsió. La capitalització i la política de «prudència» fa de Caixa Tarragona una entitat solvent tot i que «com la resta dels sectors financers, no és aliena a les dificultats de pagaments de la resta dels sectors de l'economia espanyola», feia veure Jené.
El director general de l'entitat posava l'accent, en la presentació dels resultats, en el nivell de solvència del grup, del 8,82%, el més elevat de Catalunya i que la situa com una de les primeres de l'Estat.

Índex de morositat

L'índex de morositat sobre els actius ha estat del 4,39%, un percentatge que puja fins al 7,29%, si es comptabilitza el crèdit als clients. El nivell de cobertura que ofereix l'entitat és del 42,8%. La contenció de l'evolució de la morositat ha estat deguda, segons Jené, a l'origen del deute que, en el cas de Caixa Tarragona procedia del negoci d'hipoteques a compradors del primer habitatge, que va afectar una primera onada de projectes hipotecaris, afectats per la crisi econòmica i l'atur, amb fort impacte inicial.
Els actius totals gestionats pel grup han estat de 10,9 milions, dels quals 7,8 milions han estat recursos de clients. L'activitat comercial s'ha estructurat en atenció multicanal amb un paper important de l'Oficina 24 Hores.
L'Obra Social de l'entitat inverteix 6,9 milions euros
Les actuacions realitzades per l'Obra Social de Caixa Tarragona el 2009 van comportar una inversió en projectes socials de 6,9 milions d'euros. El president de Caixa Tarragona i acadèmic, Gabriel Ferraté, posava l'accent en la consolidació del programa Tu Ajudes, un model «innovador i pioner a Catalunya», per mitjà del qual 61.000 clients van participar directament en l'assignació del pressupost (1,7 milions) a 716 projectes de caràcter social, cultural i educatiu. Per àmbits d'actuació, la inversió de l'obra social efectuada l'any 2009 s'ha distribuït entre cultura (30%), educació, innovació i recerca (29%), acció social (27%) i medi ambient (14%).

Pendents de la fusió

Gabriel Ferraté i Rafael Jené presentaven els comptes del darrer exercici comptable autònom de l'entitat. Caixa Tarragona està immersa en un procés de fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Manresa, una fusió que l'assemblea havia d'aprovar el 21 de gener i que es va congelar fins que Brussel·les aprovi el fons de reestructuració d'ordenament bancari (Frob). Tan aviat com el departament de la competència de la Unió Europea hi doni el vist i plau, els consells d'administració de les tres caixes podran convocar novament l'assemblea. Rafael Jené, director general, no va voler avançar una data per la reunió de l'assemblea, però tenint en compte que entre la convocatòria i la celebració han de transcórrer un termini aproximat de 35 dies, tot fa preveure que no es produeixi fins a l'abril.
Serà en el decurs de l'assemblea que es coneixeran els detalls de la fusió entre els quals destaca, en l'àmbit laboral, la llista de les oficines que es clausuraran i els terminis. Segons les informacions inicials, de les 395 oficines que es preveuen tancar arran de la fusió i entre les tres entitats, unes 160 es clausurarien en aquest exercici i de manera immediata i, les 235 restants es tancarien en l'exercici vinent. Caixa Tarragona, encara en un escenari d'autonomia de gestió ha anunciat que tancarà quatre oficines «vista l'evolució del negoci», detallava Rafael Jené. El director general deia que l'entitat és «la que té major cobertura i uns millors nivells de comercialització», al territori propi de la fusió.