S’ho van pensar un parell de dies, es van presentar a ultimíssima hora i ara resulta que un bon nombre de la desena de municipis que s’han postulat per albergar la sitja nuclear amb prou feines reuneixen les condicions necessàries per optar als sis milions d’euros anuals que els van temptar per anunciar la seva candidatura. Avui, el Ministeri d’Indústria publicarà la llista dels «10 o 11 candidats» oficials, segons va anunciar ahir el ministre, Miguel Sebastián. A partir d’aquí, el comitè tècnic, compost per científics independents, avaluarà les sol·licituds i anunciarà, probablement d’aquí un mes, els municipis que passen la primera selecció.
Segons les condicions exposades en la convocatòria pública del 23 de desembre del 2009 per acollir el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, diversos municipis ja poden acomiadar-se dels seus somnis. En realitat, el candidat que compleix millor totes les exigències tècniques és Ascó, encara que en el terreny polític és el que té més oposició per part del seu Govern autonòmic. En el mateix sentit negatiu que la Generalitat ja s’han pronunciat el Parlament i l’Executiu de Castella-la Manxa, comunitat que compta amb tres pobles candidats.

Improvisació

Després que Ascó i Yebra (Guadalajara) es presentessin ja fa setmanes amb tots els deures fets, després d’estudiar la resolució 21107 de la Secretaria d’Estat d’Energia, les altres nou candidatures van ser gairebé totes fruit de la improvisació i d’ocurrències d’alcaldes que no volien deixar passar l’oportunitat de reflotar l’empobrida economia local. Una anàlisi de les bases de la convocatòria evidencia que la majoria dels municipis no presenten condicions òptimes en infraestructures (carreteres i, sobretot, ferrocarril) o que entren directament en els «criteris d’exclusió» pel fet d’estar a prop de reserves naturals.
Una, la segoviana Santiuste de San Juan Bautista, ja es va retirar al cap de dos dies després de pensar-s’ho més bé. Una altra, Torrubio de Soria, ja es dóna per eliminada perquè tot el seu terme municipal està en una zona d’especial protecció d’aus (zepa). «Serà molt difícil que puguem optar a l’MTC», va dir l’alcaldessa, María Ángeles Delso (PP), que va admetre que tot «va començar gairebé com una broma».
El mateix problema té Santervás de Campos (Valladolid), on el 60% del terme municipal està en una zepa. De fet, tant aquest poble a la frontera amb Lleó com el veí Melgar de Arriba, a només sis quilòmetres i igualment candidat, es troben totalment envoltats de zones de protecció naturals.
La proximitat de parcs naturals també és l’argument que esgrimeixen els ecologistes en la seva oposició a altres candidatures. Així, Villar de Cañas (Conca) està tocant a la reserva natural Laguna del Hito, i Zarra (València) està a cinc quilòmetres de la reserva nacional Muela de Cortes. En aquest cas, a més a més, hi ha poc terreny pla per acollir les 13 hectàrees que Indústria demana per a l’MTC.

Risc apreciable

La localitat de Villar del Pozo queda pràcticament eliminada perquè a únicament un quilòmetre del poble està situat l’aeroport Don Quijote de Ciudad Real. En la convocatòria es té en compte, com a aspecte negatiu, els «emplaçaments amb risc apreciable a causa de possibles accidents catastròfics induïts per l’home (provocats per proximitat a aeroports...)».
El punt més feble de la majoria dels candidats són les infraestructures viàries i ferroviàries. En un annex a la convocatòria, Indústria explica que, «segons indica el pla general de residus radioactius, la possibilitat de comptar amb accessos ferroviaris fins a la mateixa instal·lació és un factor de gran interès», ja que «el transport per ferrocarril sempre proporciona nivells de seguretat superiors al transport per carretera».
Solament Ascó té estació pròpia de tren, mentre que set dels altres nou municipis disten entre 30 i 60 quilòmetres (com és el cas de Yebra) d’una via fèrria. A més a més, en diversos d’ells no hi ha una carretera principal en un radi de 40 quilòmetres; les seves sinuoses i estretes vies d’accés amb prou feines podrien acollir els camions amb remolcs llargs de 10 eixos i una càrrega de més de 25 tones.