Oriol Margalef

Més de 10.000 persones, sindicalistes, treballadors i representants de tots els partits polítics, van participar ahir en una manifestació a Tortosa en rebuig del tancament de Lear i per demanar al govern un pla d'industrialització a les Terres de l'Ebre. La marxa, convocada per UGT, CCOO i USOC, va transcendir l'estricta reivindicació laboral per canalitzar, de nou, la queixa d'un territori que se sent menystingut per l'administració.
Els 515 afectats pel tancament de Lear van sentir-se confortats ahir a Tortosa per botiguers, empresaris, alcaldes i milers de ciutadans anònims. Per la diversitat dels participants, la protesta va recordar les de fa uns anys contra el transvasament.
Ahir, de nou unit, el Sud va fer sentir la seva veu contra el govern. El fan responsable, per inacció, de la caducitat del model productiu d'aquestes comarques. La debilitat de les empreses davant la crisi s'ha traduït en un augment espectacular de l'atur registrat (12,95%), i aquest, segons Josep Maria Álvarez (UGT), podria arribar al 30% en poc temps si no es prenen mesures estructurals. Per això, els organitzadors van exigir una reunió urgent amb el president de la Generalitat, José Montilla. Volen un pla de reindustrialització integral, inversions en infraestructures, ajudes a la formació i la innovació empresarial, per corregir una desatenció que consideren històrica. "Un exemple és el Catalunya Sud. L'estrella dels polígons del govern segueix sense ADSL", afirma Josep Casadó, secretari general de CCOO a l'Ebre.
La planta de Roquetes estava sentenciada des d'abans de la crisi. A diferència de Valls, la multinacional no ha enfortit els últims anys la competència de la planta ebrenca, i aquesta ha seguit fabricant cablejat elèctric, de poc valor afegit. A Hongria, a la Lear fer aquest producte li costa la meitat. I a Tànger, deu cops menys. El trasllat estava cantat.
Treball, que arbitrarà l'expedient, exigirà a Lear que faciliti formació als empleats i un pla de recol·locació. El final, però, tothom el veia venir de feia temps. També el govern.
El conseller d'Innovació, Josep Huguet, va revelar que mentre la Lear ha gestionat en cinc anys deu subvencions (374.743 euros) per modernitzar a la planta de Valls, la multinacional no n'ha demanat cap per a Roquetes. Mentre no hi va haver crisi, quan els beneficis permetien invertir en innovació, formació o recerca de mercats, moltes empreses ebrenques, no només la Lear, no van fer els deures. I ara pateixen.
El cas de la química de Flix és paradigmàtic. El polígon tenia 800 empleats als 90, i només en queden 200. Des de la plantilla s'acusa Ercros d'haver deixat morir la fàbrica. La planta de cloroform va tancar per obsoleta. I, segons els treballadors, passarà igual d'aquí uns anys amb les d'electròlisi si no s'hi inverteix.
"Tenim poca indústria, caduca i basada en la mà d'obra intensiva". Segons Casadó, el Sud ofereix alguns recursos energètics a baix preu, com l'aigua, però la falta d'inversions en infraestructures ha frenat la renovació industrial. Tampoc els intents del govern per atreure noves inversions industrials -es va dir una foneria del grup Gallardo- han donat fruits, fet que complica la recol·locació de milers de persones. Mentrestant, només al sector del moble de la Sénia, segons els sindicats, es podrien haver perdut més de 2.000 llocs de treball els últims mesos. La doble ocupació, o fins i tot l'economia submergida, difícil de quantificar, és un fenomen a l'alça.