Andreu Caralt

Els mitjans de comunicació aragonesos han informat d’un inèdit i sorprenent mètode d’alimentació dels silurs, un peix invasor de grans dimensions i alta voracitat present al riu Ebre des de la seva desembocadura fins a l’alçada de Tudela. I es que molts veïns observen aquests dies des del pont de Pedra del centre de Saragossa, al costat de la Basílica del Pilar, com silurs de pes mitjà, d’entre 40 i 50 quilos, ataquen d’un cop sec, atrapen i engoleixen coloms que es troben a la riba del riu Ebre bevent aigua. Les impactants imatges, retransmeses per un canal estatal de televisió, han fet palesa una conducta d’aquesta espècie invasora fins ara desconeguda per a la gran majoria de ciutadans: peixos de riu atacant i alimentant-se de les aus a la riba d’un riu.
Els experts en el comportament dels silurs a les Terres de l’Ebre consultats pel Diari explicaven ahir que casos com els de Saragossa, d’atacs a coloms ubicats a la riba del riu, no s’han detectat a Catalunya. En canvi, afirmava el tècnic d’ictiologia del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Josep Maria Queralt, no és excepcional la recopilació de casos d’atacs de silurs a aus marines, com els ànecs, que estaven nedant al tram baix de l’Ebre català. «Veuen un ànec nedant al riu i l’ataca per baix. Fins i tot he vist com un silur es menjava l’ànec», precisa.
Tot i això, assenyala l’expert, la dieta del peix invasor es fonamenta en altres espècies de peixos i insectes, «a les panxes d’alguns dels exemplars hem trobat rates d’aigua, peixos, insectes, escarabats i també, ànecs».
Queralt es mostra sorprès per la conducta dels silurs a Saragossa atacant a aus que no nedaven sinó que estaven a la riba del riu «és estrany, aquest comportament pot indicar que el peix patia gana i buscava aliment com sigui. Al delta, en tot cas, hi ha molt aliment i potser aquí no necessiti emprar aquests mètodes».
La mateixa opinió expressa el president de la Societat de Pescadors El lucio, de Flix, Joan Josep Mauri, «ho he vist per la televisió i demostra que aquests silurs patien molta gana», assegurava ahir al Diari. Mauri coneix a fons la trajectòria de l’espècie invasora als embassaments de la Ribera d’Ebre, un dels primers punt de l’Estat Espanyol on es detectà l’espècie. Apunta que a la comarca no s’han reportat casos d’atacs a coloms però si a ànecs, com també ha succeït al Delta de l’Ebre.

Al pas de barca de Flix

Concretament, assegura, els casos es van localitzar al meandre de l’Ebre al seu pas per Flix, «al pas de barca, he vist silurs de 70 i 90 quilos agafar un ànec d’una sacsejada i emportar-se’l, i un ànec és força més gran que un colom», recalca el pescador. Mauri relata, fins i tot, que un gos propietat del barquer de Flix fou atacat per un silur mentre nedava pel meandre sense causar-li danys.
De fet, des de la societat de pescadors de Flix es recorda i lamenta que la voracitat de l’espècie invasora ha provocat en bona mesura la dràstica disminució de la riquesa piscícola al pantà ribrenc.
Tot i això, Queralt afirma que el silur, avui per avui, no suposa una amenaça per a l’home, «no tenim constància de cap incidència en aquest sentit». Des de les societats de pescadors de Flix i Riba-roja tampoc recorden cap situació anòmala, «que jo conegui, mai han tingut problemes amb els humans. Els silurs quan ens detecten, més aviat s’amaguen», sentencia el president de la Societat de pesca La Carpa de Riba-roja d’Ebre, Pepito Busom. Finalment, l’expert en fauna silvestre i professor convidat per la Universitat de Saragossa, Javier González, assegurava al Periodico de Aragón que el silur no pot atacar als humans «perquè laseva forma de menjar és engolir la seva presa d’un sol cop».