Les Terres de l'Ebre aspiren a obtenir, l'any vinent, tres projectes europeus Life per a l'estudi i millora d'espais naturals. Sol·licitats pels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, un se centra en la millora d'espais de bosc de ribera com la reserva de Sebes i, l'altre, en estratègies de prevenció d'incendis en la gestió de parcs naturals del Mediterrani. Tots dos projectes, que han estat presentats aquest dimecres al migdia a la junta rectora del parc natural del Delta de l'Ebre, es complementarien amb el demanat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per recuperar zones del Delta en estat de degradació. La inversió total rondaria els 4 MEUR.
El projecte quantitativament més important, amb una petició de subvenció de 1,813 MEUR, és el que fa referència ala 'recuperació de les illes fluvials i galatxos del tram final del riu Ebre com a estratègia per a la recuperació de l'hàbitat de ribera i la millora de la dinàmica fluvial'. Més concretament, segons ha avançat el director dels serveis territorials de Medi Ambient a les Terres de l'Ebre, Víctor Gimeno, la proposta se centra específicament en el cas de la reserva de Sebes, a Flix (Ribera d'Ebre), on la gestió de l'embassament per part d'Endesa ha provocat el 'deteriorament' del bosc de ribera. 'Cal un projecte amb suport internacional per donar el tomb a la situació', ha afegit Gimeno. Al costat d'aquest aspecte concret, el projecte, amb la participació de l'Agència Catalana de l'Aigua i la Direcció General de Costes estatal, preveu incidir en les illes fluvials del tram final del riu i els galatxos de la desembocadura per recuperar hidrogeomorfològicament la funcionalitat original del riu, evitar l'erosió dels marges, restaurar la vegetació de ribera, eliminar espècies invasores o amortir l'impacte de les crescudes.L'altre projecte impulsat per Medi Ambient per obtenir el Life té un marc més general i preveu integrar la prevenció d'incendis en la gestió de parcs naturals mediterranis, amb una sol·licitud de 1,29 MEUR. 'Volem fer polítiques de disseny d'estratègies de previsió vinculades a la protecció d'espais sensibles', ha clarificat. En aquest cas, a banda de Medi Ambient, hi participaria també l'empresa Forestal Catalana, el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural i el d'Interior.El tercer dels projectes està impulsat per l'IRTA, amb una petició d'1 MEUR, però comptaria també amb la participació activa de Medi Ambient i el parc natural. El seu objectiu seria la restauració i regeneració de zones on la diversitat es troba en estat degradació o no funcionen naturalment. L'IRTA ha centrat l'actuació a la zona de les antigues salines de Sant Antoni. Equipament a Sant JaumePrecisament, el projecte coincideix parcialment en l'espai que Medi Ambient preveu adquirir aquest 2010 a l'Incasòl perquè el parc natural pugui habilitar un centre d'interpretació a l'aire lliure i d'acollida de visitants a l'hemidelta dret. Segons ha explicat la directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, el departament preveu concretar la compra dels 60 hectàrees quadrats de terreny -entre l'illa de Buda i l'Aufacada, en un espai inicialment adquirit per una piscifactoria que no va prosperar- aquest any vinent. Una operació que costarà al voltant d'1 MEUR i permetria reequilibrar l''asimetria' de serveis per als visitants, ara concentrats a l'hemidelta esquerre. En aquesta línia, el director del parc natural, Francesc Vidal, ha recordat que la instal·lació prevista preveu renaturalitzar els arrossars. També s'habilitarien recorreguts i miradors per la fauna per als visitants, com un 'ecomuseu a l'aire lliure', un centre de visitants a la zona de Sant Jaume d'Enveja (Montsià), com a centre d'interpretació. En el projecte, que ja ha redactat el parc natural, hi participaria també l'Obra Social de Caixa Catalunya, com a propietària dels terrenys adjacents. 'Amb el Life podríem tenir una injecció financera', ha dit Vidal.D'altra banda, la junta rectora del parc ha abordat també l'estat actual de les actuacions per fer front a la plaga del caragol poma. En aquesta línia, Vidal ha explicat que continuen les tasques mecàniques de desbrossament i eliminació de postes i vegetals de les sèquies així com de les ribes del riu, on els tècnics veuen el punt més probable d'expansió de la plaga. Vidal ha reconegut que, de moment, els experiments efectuats en laboratoris no han donat cap producte fitosanitari 'eficaç al 100% i segur per al medi ambient'.En la reunió, Vidal també ha donat compte d'un descens d'entre del 10 i el 15% dels visitants als centres del parc natural des del gener, una caiguda vinculada a la crisi econòmica. La junta també ha autoritzat la caça d'un contingent anual de 4.050 fotges, 500 més que l'any anterior per l'increment d'aquesta espècie en els últims tres anys.