Som lo que
sembrem és una de les organitzacions del país que més treballa
contra el cultiu de productes transgènics. L'organització promou
una iniciativa popular legislativa per a aconseguir que el parlament discuteixi
la conveniència de prohibir-los, o no, a Catalunya. A la web de l'organització,
s'hi pot veure un mapa amb els indrets del país que s'han declarat lliures
de transgènics, gràcies a mocions aprovades per òrgans de
govern diversos.
Per exemple, les Illes Balears o Catalunya Nord, com es pot
veure amb una aplicació de Google maps.
El Parlament de les Illes Balears
va aprovar, l'octubre del 2007, una moció declarant les Illes zona lliure
de transgènics. També han fet aquest pas Catalunya Nord, el Priorat,
el Penedès, i desenes de poblacions, com l'Altea, Berga, Blanes, Flix,
el Masnou, Mataró, Molins de Rei, Ripoll, Sitges, Tàrrega, Valls,
les Franqueses del Vallès... Cal dir, nogensmenys, que hi ha poblacions
que, malgrat haver-hi votat contra, no surten al mapa, diu la plataforma.
Els
transgènics, un debat encès
La introducció de cultius
i aliments fets amb productes modificats genèticament ha estat marcada
per la polèmica des dels inicis. Els detractors addueixen un ampli ventall
de motius: que perjudiquen el medi, contaminen cultius i representen la privatització
del patrimoni agroambiental per part de les multinacionals (són elles les
propietàries de les llavors d'aquest tipus). També asseguren que
són nocius per a la salut, un argument que la comunitat científica
nega, perquè, segons afirma, passen uns rigorosos controls de seguretat
alimentària. Per als partidaris, els aliments modificats genèticament
poden tenir finalitats terapèutiques i pal·liar problemes de desnutrició
en els països on hi ha fam, i proporcionen millors resultats en l'agricultura.
L'estat espanyol, amb Aragó i Catalunya al capdavant, és un dels
territoris europeus amb més hectàrees dedicades a cultius transgènics,
principalment de blat de moro. A Europa alguns territoris han adoptat mesures
en contra, com França, Suïssa, Alemanya o Àustria. La Unió
Europea té una legislació força estricta sobre la comercialització
i etiquetatge de transgènics. En canvi, als Estats Units i Amèrica
Llatina, els cultius transgènics són habituals.