El DPTOP sotmet des d’avui a consulta pública l’Avantprojecte del Pla territorial parcial de les Terres de l’Ebre, l’instrument bàsic per garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservació del patrimoni natural i del paisatge, i l’encaix adequat de les infraestructures. Aquest document s’ha remès als ajuntaments i entitats del territori per tal d’enriquir-lo amb les seves aportacions abans que sigui aprovat inicialment.

El nou pla:

· Ordena el desenvolupament urbanístic de l’àmbit per tal de poder assumir els creixements futurs de manera eficient i sostenible i garantir la dotació adequada d’infraestructures, equipaments i serveis per a la població.

· Protegeix els valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic, com el delta de l’Ebre o les planes inundables del riu.

· Potencia el sòl per a activitat econòmica amb l’impuls del LOGIS Ebre, el polígon industrial Catalunya Sud i dos nous polígons supramunicipals, el de la Fatarella i el del Molló, alhora que delimita tres reserves de sòl de potencial interès estratègic, a l’Aldea-Camarles, Alcanar i Móra la Nova.

· Defineix les estratègies de creixement dels nuclis urbans per tal de construir una xarxa de ciutats que possibiliti la prestació cada vegada de més serveis. Per això potencia especialment el creixement d’Alcanar, l’Aldea, Amposta, Batea, Campredó, Flix, Gandesa, Móra d’Ebre, Móra la Nova, el Raval de Jesús, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, la Sénia, Tortosa i Ulldecona.

· Proposa millores en totes les xarxes d’infraestructures: les xarxes viària i ferroviària, els sistemes portuari, aeroportuari i logístic i, atesa la singularitat de les Terres de l’Ebre, en les relacionades amb la navegació fluvial.

· Inclou la potenciació dels principals eixos viaris amb la substitució funcional de l’N-340 per l’autovia A-7 com a via ràpida de gran capacitat, la reconversió a autovia de la C-12, la construcció de variants i el condicionament de la xarxa de carreteres secundàries.

· Impulsa una xarxa de trens regionals, dóta d’accés ferroviari el polígon Catalunya Sud i preveu els estudis necessaris per a la implantació d’una línia d’alta velocitat i un tren-tramvia.

· Aposta pel port d’Alcanar com a port comercial amb gran potencial logístic, dotat d’accessos de qualitat, per a la qual cosa preveu el desdoblament de l’N-340 fins a Amposta i els estudis necessaris per a la connexió ferroviària amb el corredor del Mediterrani.

· Recull la construcció del nou aeroport de les Terres de l’Ebre i l’impuls dels aeròdroms d’Arnes i Ribera d’Ebre

Un document que compta amb la participació del territori

Les Terres de l’Ebre van ser el primer gran àmbit de planificació de Catalunya que va disposar d’un pla territorial parcial, aprovat l’any 2001. Des de llavors, no obstant, les comarques ebrenques han anat registrant noves dinàmiques de transformació, alhora que han depassat, amb escreix, les previsions demogràfiques contingudes en aquell primer Pla i han exhaurit, en bona mesura, el sòl destinat a habitatges i a activitats econòmiques.
És per aquests motius que el DPTOP ha impulsat la redacció d’un nou Pla territorial de les Terres de l’Ebre, que ha de permetre reconsiderar la població de referència, replantejar les necessitats d’habitatge i de sòls per activitats econòmiques i orientar el nou planejament municipal per tal que tingui en compte les noves necessitats.
L’Avantprojecte que avui es presenta és un document obert que serà sotmès durant tres mesos a la consideració de les administracions locals, les forces polítiques, els agents econòmics i socials, les entitats i els particulars. L’objectiu és obrir el debat i que tothom que vulgui pugui fer els suggeriments, observacions o matisacions que consideri oportuns. Durant aquest període, el Pla serà tramès a tots els consells comarcals i ajuntaments de les Terres de l’Ebre i presentat en sessions informatives, i podrà ser consultat a través d’Internet per totes les persones interessades.
Posteriorment, una vegada incorporades en un text refós les modificacions que es derivin d’aquest procés de consulta, el Projecte resultant serà aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques i se sotmetrà a informació pública i consulta institucional. L’aprovació definitiva del Pla territorial correspondrà al Govern de la Generalitat i es preveu que sigui a finals de 2009.

L’àmbit del Pla territorial de les Terres de l’Ebre

El Pla territorial de les Terres de l’Ebre ordena el territori comprès per les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, que ocupen el 10% del territori de Catalunya. Globalment, les Terres de l’Ebre són un àmbit amb una superfície urbanitzada per sota de la mitjana catalana, amb un percentatge de sòl dedicat a conreus per sobre d’aquesta mitjana i amb uns espais naturals de gran valor ambiental, entre els quals figura el delta de l’Ebre, una de les planes agràries més extenses del país.
Per comarques, la Terra Alta es caracteritza pel seu caràcter rural i l’escàs poblament, mentre que la Ribera d’Ebre s’ha caracteritzat per l’especialització energètica. De la seva banda, el Baix Ebre i el Montsià s’han beneficiat del fet que les travessi el corredor d’infraestructures del Mediterrani i concentren els nuclis de població més grans.
Les perspectives demogràfiques i econòmiques, que no representen cap voluntat del Pla sinó simplement una referència a tenir en compte, apunten que el 2026 aquest àmbit pot passar dels 141.871 habitants de 2001 a uns 203.400, mentre que l’ocupació podria haver crescut dels 68.186 que hi havia al 2001 a uns 102.500 treballadors. Els habitatges principals necessaris, per tant, passarien dels 55.558 de 2001 a uns 75.600. Aquestes previsions fan necessària una nova planificació que distribueixi el creixement al territori de manera ordenada i sostenible, amb una adequada dotació d’infraestructures i que vetlli pel seu encaix ambiental en una zona amb alts valors naturals.
Per tal d’impulsar una planificació eficient d’aquest territori, el nou Pla defineix tres àmbits d’ordenació:

· El sistema d’espais oberts

· El sistema d’assentaments urbans

· El sistema d’infraestructures de mobilitat

A. Espais oberts

El Pla territorial de les Terres de l’Ebre es configura com una eina per preservar els espais de valor natural, de localització, agrari i paisatgístic, garantir la seva connexió i evitar la urbanització de zones de risc o mal comunicades. També reserva peces estratègiques de sòl per al futur, per tal d’impedir-ne l’ocupació per usos que poden encabir-se en altres localitzacions.
L’Avantprojecte de Pla, doncs, distingeix diferents graus de protecció del sòl no urbanitzable:

a) Protecció especial: inclou tant els espais naturals protegits per la legislació ambiental, com els d’interès regional, comarcal o local, els connectors ecològics que els relliguen i els espais que, sense tenir un valor natural especial, sí que el tenen de localització. Dins d’aquesta categoria es troben, a més del riu Ebre, les zones incloses al PEIN, com ara els Ports, les serres de Pàndols-Cavalls i les de Cardó-Boix, les muntanyes de Tivissa-Vandellòs, el delta de l’Ebre i les seves illes o la Serra de Llaberia, entre d’altres. Igualment, tenen un règim de protecció especial les àrees ZEPA, les zones humides i els espais litorals més valuosos ambientalment entre els inclosos als diferents plans directors urbanístics del sistema costaner vigents (PDUSC-1 i PDUSC-2).

b) Protecció territorial. Els sòls que s’apleguen sota aquesta classificació ho són per les consideracions següents:

· Per raons de risc o afectacions: inclou les parts del delta de l’Ebre i les planes fluvials del riu que no estan sotmeses a protecció especial.

· Per raons de potencial interès estratègic: inclou zones susceptibles de tenir en el futur un paper rellevant en l’organització del territori i la prestació de serveis d’interès estratègic. El Pla delimita tres reserves de sòl d’aquesta mena: una a banda i banda del límit entre els municipis de l’Aldea i Camarles, en terrenys contigus al polígon industrial de Catalunya sud; la segona, en proximitat del port d’Alcanar i la darrera, a continuació de l’estació de tren de Móra la Nova, en la partió de termes d’aquest municipi i el de Garcia.

· Per raons de valor paisatgístic o identitari: proposa la protecció de diferents àrees que aporten paisatges significatius o identitaris, com ara els terrenys situats a les planes fluvial i deltaica de l’Ebre que no tenen protecció especial.

c) Protecció preventiva: inclou els sòls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecció especial o territorial.

B. Assentaments urbans

A les Terres de l’Ebre hi ha actualment 52 municipis i, d’acord amb les darreres dades oficials disponibles, el 2007 comptava amb 182.462 habitants, prop d’un 13% més de població que l’any 2001, el del darrer cens. El riu Ebre i la xarxa viària han estat els elements que han articulat històricament la localització i la grandària dels assentaments.
Pel que fa a la polaritat regional, Tortosa, té un poder d’atracció matisat per la proximitat de Reus i Tarragona, mentre que ciutats com Amposta són les que concentren el creixement demogràfic més gran. Pel que fa al litoral i el prelitoral, tot i que els nuclis més petits n’han quedat al marge, bona part dels seus municipis han participat del dinamisme urbà. Actualment, el 64% de la població ebrenca viu en 9 municipis de les comarques del Baix Ebre i el Montsià
En aquest context, el Pla pretén aprofitar les dinàmiques positives d’aquestes ciutats que, juntes, tenen un volum de població important, cosa que els permet millorar els serveis, i aposta per reforçar el paper i la dimensió de les polaritats. Finalment, es vol aconseguir que la instal·lació de nova població no es dispersi pel territori.

Potenciar una xarxa de ciutats mitjanes i petites

El Pla proposa que els creixements més significatius es concentrin en aquells nuclis capaços de crear una xarxa de ciutats vertebradores del territori i prestadores de serveis. Per aconseguir-ho, articula les Terres de l’Ebre en vuit sistemes d’assentaments:

· Sistema delta: Deltebre, Sant Jaume d’Enveja i la part deltaica d’Amposta i Sant Carles de la Ràpita.

· Sistema Flix/Ascó: Ascó, Flix, la Palma d’Ebre, Riba-roja d’Ebre, la Torre de l’Espanyol i Vinebre.

· Sistema Gandesa: correspon a la comarca de la Terra Alta, que integren els municipis d’Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, la Fatarella, Gandesa, Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs.

· Sistema litoral nord: l’Ametlla de Mar i el Perelló.

· Sistema litoral sud: Alcanar i la part no deltaica de Sant Carles de la Ràpita.

· Sistema Móra d’Ebre/Móra la Nova: Benissanet, Garcia, Ginestar, Miravet, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Rasquera i Tivissa.

· Sistema riu Sénia: la Sénia i Ulldecona.

· Sistema Tortosa/Amposta: l’Aldea, Aldover, Alfara de Carles, l’Ampolla, Benifallet, Camarles, Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Paüls, Roquetes, Santa Bàrbara, Tivenys, Tortosa i la part no deltaica d’Amposta.

A més, per a ordenar el creixement dels diferents pobles i ciutats, el Pla proposa estratègies diferenciades:

a) Creixement potenciat: el Pla assenyala aquesta estratègia als nuclis que haurien de registrar un important creixement per extensió, amb la voluntat que assoleixin un paper rellevant en el reequilibri poblacional de Catalunya. Es tracta d’Alcanar, l’Aldea, Amposta, Batea, Campredó, Flix, Gandesa, Móra d’Ebre, Móra la Nova, el Raval de Jesús, Roquetes, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, la Sénia, Tortosa i Ulldecona.

b) Creixement mitjà: assenyala els nuclis on és possible un creixement en extensió sense generar un impacte negatiu, acollint més habitatges i llocs de treball dels que els hi correspondrien d’acord només amb la seva pròpia dinàmica interna. L’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Ascó, Camarles, Horta de Sant Joan, el Perelló, Riba-roja d’Ebre i Tivissa entren dins d’aquesta categoria.

c) Creixement moderat: assenyala aquesta estratègia en assentaments amb una densitat urbana mitjana i baixa que tenen unes condicions d’accessibilitat i disponibilitat de sòl que els permeten acollir un cert nombre d’habitatges i llocs de treball, i també als nuclis rurals. L’Avantprojecte situa en aquesta categoria Aldover, Alfara de Carles, Arnes, Benifallet, Benissanet, Bítem, Bot, les Cases d’Alcanar, Caseres, el Castell, Corbera d’Ebre, Darmós, la Fatarella, Freginals, la Galera, Garcia, Ginestar, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge, Miravet, Paüls, la Palma d’Ebre, el Pinell de Brai, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte, Rasquera, els Reguers, Sant Joan del Pas, Serra d’Almos, Tivenys, la Torre l’Espanyol, els Valentins, Vilalba dels Arcs, Vinallop, Vinebre i Xerta.

d) Estratègia específica de desenvolupament dels nuclis deltaics: atesa la singularitat de l’entorn natural d’aquests municipis, els creixements que planifiquin els ajuntaments hauran de vetllar perquè es produeixin de manera integrada amb la part consolidada del nucli urbà i el paisatge circumdant, a més d’incloure mesures per minimitzar possibles inundacions. L’Avantprojecte assigna aquesta estratègia per a Balada, Deltebre, els Muntells, el Poblenou del Delta i Sant Jaume d’Enveja.

e) Millora i compleció: s’assigna als municipis que requereixen més d’actuacions qualitatives de millora que no pas d’extensió i que es corresponen amb nuclis de menys d’un centenar d’habitants amb interès patrimonial. Es tracta de Llaberia, la Miliana, la Selleta i les Ventalles.

f) Manteniment del caràcter rural: aposta per evitar la formació no desitjada de nuclis especialitzats a partir d’actuals explotacions o edificacions rurals que ara estan separades entre sí. S’assigna als disseminats de les Camposines (la Fatarella) i les Montcades (d’Horta de Sant Joan) i les Salines de la Trinitat (a Sant Carles de la Ràpita).

C. Infraestructures de mobilitat i transport

El Pla considera com a infraestructures de mobilitat les xarxes viària i ferroviària, els sistemes portuari, aeroportuari i logístic i, atesa la singularitat de les Terres de l’Ebre, les infraestructures lligades a la navegació fluvial. En aquest apartat, l’Avantprojecte fa una diagnosi de la situació actual i en proposa millores, amb la voluntat d’incrementar la connexió amb la resta de Catalunya, amb l’Aragó i el País Valencià; facilitar la mobilitat interna a les Terres de l’Ebre i afavorir la integració territorial de les xarxes d’altes prestacions que travessen l’àmbit.

Xarxa viària

Autopistes i autovies

· Reconversió a autovia A-7 de la carretera N-340. L’Avantprojecte proposa un nou enllaç entre la futura A-7 i la T-346, a l’oest de Santa Bàrbara.
Nou enllaç Amposta-sud a l’autopista AP-7.

Vies estructurants primàries

· Eix occidental de Catalunya: desdoblament de l’N-340 entre Sant Carles de la Ràpita i Amposta i reconversió a autovia de la C-12 entre Amposta i Lleida
Desdoblament de l’N-340 des de Sant Carles de la Ràpita fins al port d’Alcanar.
N-420: variant conjunta de Corbera d’Ebre i Gandesa.

· Variant de l’N-340 a l’Aldea. En fase de licitació.

· C-43, variant sud de Gandesa i C-12b, variant d’Ascó.

· C-44: condicionament de l’eix Móra la Nova-l’Hospitalet de l’Infant.

· TV-3454: condicionament de l’eix Amposta-Deltebre.

· Condicionament de l’eix Alcanar-la Sénia

Vies estructurants secundàries

· Condicionament de les carreteres TV-3531, T-334 i T-362, variants de Bot i Horta de Sant Joan.

· T-331: condicionament de l’eix Ulldecona-Vinallop, incloses les variants de Santa Bàrbara i Vinallop.

Variant de Masdenverge

· Noves connexions entre l’A-7 i l’N-340 a l’Aldea i Camarles

· Condicionament de les carreteres TV-3406 i TV-3404 entre Sant Carles de la Ràpita i Deltebre.

· Millora de les connexions C-12/N-420: condicionament del camí dels Aubals, nou pont a Ginestar, variant de Benissanet

· Nova carretera Riba-roja d’Ebre-Almatret-la Granja d’Escarp.

· Accessos a l’aeroport de les Terres de l’Ebre i als aeròdroms d’Arnes i de la Ribera d’Ebre, aquest darrer situat a Móra la Nova

Xarxa ferroviària

Línies d’altes prestacions

· Connexió del corredor del Mediterrani amb la línia d’alta velocitat Barcelona-Madrid

· Previsió dels estudis necessaris per a una nova línia d’alta velocitat pel corredor del Mediterrani. La seva construcció permetrà alliberar l’actual línia per a trens convencionals, de mercaderies i regionals.

Línies convencionals

· Modernització i millora de la línia Reus-Casp per tal de crear serveis regionals

· Dotació d’accés ferroviari al polígon Catalunya sud

· Previsió dels estudis necessaris per a la connexió ferroviària del port d’Alcanar amb el corredor del Mediterrani.

Tren tramvia

L’Avantprojecte proposa una nova infraestructura ferroviària aprofitant, en alguns casos, vies de tren existents i en d’altres construint-ne de noves. La concreció de la proposta es condiciona als estudis de viabilitat pertinents, amb un horitzó temporal que depassa el del Pla territorial. No obstant això, l’Avantprojecte proposa un recorregut aprofitant les vies existents entre l’estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa i la de Tortosa per tancar una anella i recuperar així el tram abandonat Tortosa-Ferreries-Roquetes-Vinallop-Santa Bàrbara. A continuació es construirien noves vies entre Santa Bàrbara i l’estació de l’Aldea-Amposta-Tortosa, passant per Masdenverge i Amposta. L’esquema inclou dos ramals: un cap a Sant Carles de la Ràpita i Alcanar-Platja i un altre cap a Deltebre.

Sistema portuari

L’Avantprojecte ressalta la ubicació estratègica del port d’Alcanar, amb calat òptim per a grans vaixells i una localització molt propera als corredors d’infraestructures del Mediterrani i de l’Ebre, i a la nova àrea logística que es preveu a la confluència d’ambdós, per donar suport a una actuació estratègica de potenciació.
És per això que es dota aquest port d’un accés viari a través d’autovia, amb el perllongament del desdoblament de l’N-340 fins al mateix port. Això permetrà la connexió amb l’AP-7, la futura A-7 i la C-12 i l’accés a la futura àrea logística de l’estació de mercaderies de l’Aldea i el polígon Catalunya Sud. Igualment, es preveu la realització dels estudis necessaris per a la connexió ferroviària. A més, el Pla fa una reserva estratègica de sòl de 150 hectàrees al nord-est del port.

Navegació fluvial

Atesa la singularitat del riu Ebre com a via de comunicació, l’Avantprojecte proposa mantenir el calat de dos metres al canal navegable de Tortosa a Amposta i realitzar dragatges puntuals des de Tortosa fins a Ascó, per tal de mantenir el riu navegable.
Així mateix, el Pla aposta per crear petits ports fluvials o marines seques per a particulars a Amposta, Tortosa i Móra d’Ebre i adequar els actuals amarradors amb nous serveis turístics. Finalment, inclou l’habilitació d’un pas d’embarcacions sense motor a l’assut d’Ascó i la rehabilitació de la resclosa de Fllix.

Sistema aeroportuari

La principal actuació prevista és la construcció d’un aeroport comercial al terme municipal de Roquetes, amb una pista de 2,1 km de llargària i un trànsit previst per al 2020 de 260.000 passatgers. Actualment, ja s’ha redactat el Pla director i està pendent de tramitació. L’Avantprojecte inclou les reserves de sòl per a dos accessos a la nova infraestructura, un pel nord fins a la C-12 i un altre pel sud, fins a futura autovia A-7.
Així mateix, el Pla conté una ferma aposta pels aeròdroms d’aviació general i esportiva d’Arnes, amb un pla director pendent dels informes finals, i de la Ribera d’Ebre, el pla director del qual encara s’ha de tramitar.

Sòls per a l’activitat econòmica i la logística

El principal projecte logístic que recull el Pla territorial és el LOGIS Ebre, impulsat de manera conjunta pel DPTOP i els ens públics Incasol, Ifercat i Cimalsa a l’entorn del sector d’activitats econòmiques de l’estació de mercaderies de l’Aldea. Es tracta d’una zona d’alt valor estratègic, amb connexions a l’AP-7, la futura A-7, la C-42, el corredor ferroviari Mediterrani i a escassa distància del port de Tarragona i dels aeroports de Reus i de les Terres de l’Ebre, i que s’hauria de desenvolupar amb l’horitzó del 2011.
Lligat a aquesta actuació estratègica per a les Terres de l’Ebre, atesa la seva proximitat i la potència de l’actuació, es troba el polígon industrial Catalunya Sud, actualment en fase de desenvolupament, amb una superfície total de més de 250 hectàrees entre Tortosa i l’Aldea i es preveu que aculli un ampli ventall de tipologies industrials.
El programa de sòl per a activitat a les Terres de l’Ebre es completea amb dos nous polígons supramunicipals. Es tracta del de les Camposines, a la Fatarella, de 50 hectàrees de superfície, i el del Molló, entre els municipis de Móra la Nova i Tivissa, de 36 hectàrees.
Com a espais de possible oportunitat futura vinculada a la logística, el Pla inclou tres reserves de sòl de potencial interès estratègic i garanteix que no es destinin a altres usos mitjançant la inclusió dins el sòl no urbanitzable de protecció territorial.
Es tracta d’àrees de sòl amb ubicació estratègica de gran abast territorial, que el Pla preveu dotar d’accessibilitat màxima, situades en tres localitzacions diferents:

· 735 ha en contiguïtat amb el polígon industrial Catalunya Sud, a banda i banda de la partió entre els termes municipals de l’Aldea i Camarles.

· 150 ha pròximes al port d’Alcanar, al front portuari dels Alfacs.

· 90 ha a continuació de l’estació de ferrocarril de Móra la Nova, a cavall dels termes municipals d’aquesta població i Garcia.