L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i el laboratori d'ictiologia genètica de la Universitat de Girona estudien l'ADN del musclo zebrat amb l'objectiu d'identificar més ràpidament la plaga. Concretament, els treballs consisteixen a determinar la seqüència d'ADN d'exemplars adults per establir els marcadors genètics. «Una vegada s'estableixen els marcadors genètics es faran mostrejos que permetran determinar la presència de musclo zebrat», han explicat fonts de l'ACA. Per tal de controlar l'abast de la plaga es fan dos mostrejos a l'Ebre i els seus afluents, a la primavera i la tardor. Amb tot, els tècnics no saben encara quan disposaran de la seqüència d'ADN del musclo zebrat i podran posar a prova l'experiència. L'objectiu de l'estudi que duen a terme l'ACA i la Universitat de Girona és determinar amb precisió i de manera ràpida la presència o no de larves de musclo zebrat quan es fan mostrejos a l'aigua. Actualment, els resultats de les anàlisis, que es basen en l'observació en microscopi, donen falsos positius. «Quan en una zona se sospita que hi ha larves de musclo zebrat es pren una mostra d'aigua i es filtra, però amb l'observació a través de microscopi es pot confondre l'espècie invasora amb altres organismes planctònics», assenyalen des de l'ACA. El resultat de l'estudi de l'ADN del musclo zebrat serà un element important per minimitzar l'impacte d'aquesta espècie invasora, que va aparèixer a l'embassament de Riba-roja el 2001. Amb tot, els estudis que s'han fet fins ara d'aquest mol·lusc bivalve de menys de 3 centímetres de llargada quan és adult demostren que la plaga no es pot eradicar en espais oberts. En canvi, sí que hi ha experiències per combatre'l en sistemes d'aigua tancats, com és el cas de regadius.
La capacitat reproductora del musclo zebrat (cada femella pot posar fins a un milió d'òvuls fèrtils a l'any) provoca l'obstrucció de tot tipus d'infraestructures de captació, canalització, emmagatzematge i refrigeració d'aigua. Un estudi de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) estima que fins al 2025 es destinaran 40 milions d'euros per combatre l'impacte de la plaga.