Aquest debat de política general es produeix en un context econòmic de crisi global, amb causes lluny del nostre àmbit, però amb unes conseqüències que patirem localment. Una crisi que coincideix amb la negociació del nou sistema de finançament, fet que dóna una extraordinària transcendència a l’assoliment d’un bon acord amb l’Estat per tal de poder mantenir el nivell de serveis i d’inversions a Catalunya, i també a les Terres de l’Ebre.
Però malgrat la preocupació que tots hem de tenir davant la situació actual, les Terres de l’Ebre no podem perdre ni l’ambició ni l’optimisme. Hem de generar il·lusió a la societat i, alhora, traslladar a l’exterior que podem ser un territori emergent. Un territori que, malgrat les mancances històriques que patim en molts àmbits, estem avançant.
Les Terres de l’Ebre, entre el 2000 i el 2006, hem crescut un 11,9 % del PIB en valor constant, més del doble del creixement del país. Hem tingut un increment demogràfic de 27.000 persones. I avui ja estem per sobre de la mitjana catalana en renda per capita disponible.
El govern de Catalunya hem finalitzat recentment actuacions importants, com ara el Centre d’Interpretació de Corbera sobre la Batalla de l’Ebre, la Unitat de Radioteràpia de Jesús per al tractament de malalts oncològics, l’increment notable d’efectius policials a partir del novembre, amb el desplegament dels Mossos amb 3 noves comissaries, els nous CAP d’Alcanar, Santa Bàrbara i Ulldecona o l’ampliació dels de Gandesa i Deltebre, consultoris locals nous com els d’Aldover, Tivenys o Horta de Sant Joan, l’escola del Perelló i l’ampliació d’altres centres, el centre d’intervenció per a dones maltractades a Amposta, l’arxiu comarcal de Móra d’Ebre, les biblioteques de la Sénia i Gandesa, el nou port turístic de la Ràpita...
Estem executant, d’altra banda, obres llargament reivindicades com ara el pont entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, el regadiu del Xerta-Sénia, la carretera entre l’eix de l’Ebre i Horta de Sant Joan, la connexió a l’Aragó amb la variant de Batea, l’ampliació de la carretera entre Vinallop i Ulldecona amb la variant de Santa Bàrbara, el Pla de barris de Tortosa, el polígon industrial del Molló, a Móra la Nova, la nova residència per a la gent gran de Flix i l’ampliació de les de Gandesa, Móra d’Ebre i la Sénia, depuradores com la de l’Aldea, l’ampliació del port comercial de la Ràpita, la restauració del celler de Gandesa i les torres de Campredó, escoles com el CEIP de Roquetes...
I, en procés, actuacions de gran transcendència per al territori, com són el nou campus universitari, la seu del govern a Tortosa, el desdoblament de l’eix de l’Ebre, la descontaminació de l’embassament de Flix, el nou hospital regional i el Palau de Justícia de Tortosa o el desplegament de la vegueria.

Mesures per afrontar la crisi

El govern ha posat en marxa mesures per pal·liar els efectes de la crisi. En aquest sentit, es vol reconvertir les oficines de treball en centres de col·locació, transformar-les en intermediàries entre treballadors i empreses per facilitar la trobada. Es posa l’accent en la formació dels treballadors, destinant 2 milions d’euros a les Terres de l’Ebre. Alhora, es prioritzaran els ajuts a cooperatives i projectes dinamitzadors d’empreses i als nous emprenedors.
En l’àmbit territorial, a més dels 200 M€ pressupostats aquest 2008 per la Generalitat en inversions, estan endegades iniciatives que han de contribuir a millorar la situació econòmica de l’Ebre, amb la generació de sòl industrial econòmic, línies de crèdit oficials a pimes a través d’ICF, el Pla d’iniciatives de dinamització de la Terra Alta, els ajuts Pladetur per ampliar l’oferta turística, el Pla de dinamització turística, les àrees residencials estratègiques a Amposta, Móra d’Ebre i Tortosa, amb la construcció de 3.000 habitatges (la meitat dels quals de protecció pública), la creació del clúster aqüícola a l’entorn del centre de l’IRTA a la Ràpita o l’aposta de l’Agència Catalana d’Inversions per afavorir la implantació d’activitats industrials a les Terres de l’Ebre.

Pacte d'infraestructures

El govern de Catalunya aprovarà abans de final d’any, amb un ampli acord de país, un pacte sobre les infraestructures que calen per bastir un model de desenvolupament sostenible i garantir el benestar i la qualitat de vida de la seva gent.
Aquest pacte ha de reflectir infraestructures importants per al territori, tot recollint i consensuant les prioritats de l’Ebre en àmbits com els de les comunicacions viàries i ferroviàries, portuàries i aeroportuàries, peatges, telecomunicacions, cicle de l’aigua, regadius, sòl per a activitats productives, tractament de residus i distribució energètica. Ha de ser una eina per superar la crisi d’infraestructures que Catalunya, i les Terres de l’Ebre, arrosseguem des de fa dècades.
L’impuls a les infraestructures ens ha d’arribar, sobretot en les que són competència estatal, a càrrec de la disposició addicional 3a del nou Estatut. En el document de proposta presentat pel govern de Catalunya al de l’Estat es destinen, per als pròxims 5 anys, més de 1.000 milions a les Terres de l’Ebre que, en el cas que l’Estat els invertís, ens donarien un impuls definitiu.

Seguretat nuclear

Tot i que el govern de Catalunya no disposa de competències en matèria de seguretat nuclear, aquesta és, avui, una de les principals preocupacions de les Terres de l’Ebre. Cal plantejar al ministeri d’Indústria la necessitat de revisar les condicions d’explotació i garantir-ne la seguretat i, si escau, retirar la llicència a l’operadora d’aquestes centrals nuclears. D’altra banda, és important començar a impulsar un Pla de diversificació econòmica de l’entorn d’Ascó i de Vandellòs i preveure el futur tancament de les centrals.
El govern de Catalunya està treballant perquè l’Estat millori el Pla d’emergència nuclear de Tarragona (Penta) i perquè tinguem un colideratge en el desplegament. Cal dur a terme un simulacre total d’emergència, com també millorar les vies d’evacuació de les zones implicades.

Pla territorial parcial

La proposta de Pla territorial presentada pel govern parteix amb l’objectiu d’enfortir el pes de les comarques de les Terres de l’Ebre en el conjunt de Catalunya, preservar el patrimoni natural i alhora millorar la qualitat de vida i benestar de la gent.
El Pla territorial de les Terres de l’Ebre de l’any 2001 ha quedat obsolet i superat. Cal actualitzar-ne el contingut i marcar objectius més ambiciosos. Des del consens, hem de planificar noves infraestructures que actuïn com a catalitzadors del desenvolupament ebrenc.
La proposta del govern aposta, com a motor econòmic, pel conjunt Catalunya Sud-port dels Alfacs. El complex industrial i logístic Catalunya Sud s’ha de convertir en un dels polígons més importants del país, i ha de preveure una reserva de sòl de 750 ha., una plataforma logística amb una estació de mercaderies, una estació del futur AVE i una connexió ferroviària amb el port d’Alcanar. D’altra banda, el port disposarà de 150 ha. de reserva de sòl logístic, i l’eix de l’Ebre desdoblat serà perllongat fins al mateix port.
Es fa una aposta important en sòl industrial a Móra la Nova, amb els polígons dels Aubals i del Molló, a les Camposines, Gandesa i Flix. Es preveu un aeroport a Roquetes, l’eix de l’Ebre desdoblat, la nova autovia A7, millores a l’N-420, l’anell viari del Delta, la nova carretera Riba-roja-Almatret, el tercer pont de Tortosa o la connexió viària entre Camposines i Ginestar amb un nou pont sobre el riu.

La primera vegueria

El mes de juliol passat, el govern aprovava les memòries de les dues lleis bàsiques que han de regular el futur desplegament de les vegueries: la Llei dels governs locals i la Llei de migració de diputacions a vegueries. Abans de final d’any, el govern donarà el vitiplau als projectes de les dues lleis, que el Parlament haurà d’aprovar definitivament durant el 2009.
Caldrà també adaptar algunes lleis estatals i nacionals que determinin com ens repartim els recursos amb el Camp de Tarragona i que estableixin l’àmbit electoral de les vegueries a les comarques o que en modifiquin els límits provincials.
No és un camí senzill, però el govern de Catalunya està decidit perquè l’any 2011 almenys la vegueria de l’Ebre sigui ja una realitat, i donarà prioritat al territori en reconeixement dels seus antecedents històrics.

El Pla de l'energia

El Pla de l’energia ha de millorar les infraestructures de distribució de l’energia amb les noves línies de 110 kV d’Ascó-Tortosa, Ascó-Gandesa, Xerta-Gandesa, l’Ampolla-Catalunya Sud, o les noves subestacions de Garcia, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar i Tortosa. Destaca l’estació transformadora al polígon Catalunya Sud sobre la línia de 400 kV, que estarà en funcionament el 2011 i que aportarà energia al sud de les Terres de l’Ebre per afrontar el creixement, tan industrial com urbanístic.
Del Pla de l’energia es desprèn també el desplegament del Decret regulador de la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya. Per fi es procedeix a regular i planificar el sector, tot considerant les xarxes d’evacuació, l’impacte paisatgístic i el consens amb el territori a l’hora de donar autoritzacions, agilitzar els tràmits administratius i establir processos de concurrència pública per a la implantació de nous parcs a les zones de desenvolupament prioritari, com també en el plantejament la distribució territorial dels centres de producció.