Carles Blaya

El CTM Centre Tecnològic, de Manresa, participarà en la descontaminació del pantà de Flix, un projecte atorgat per la societat estatal Aigües de les Conques Mediterrànies (Acuamed) a Fomento i que té un pressupost de 200 milions d´euros. El CTM està pendent que l´empresa adjudicatària del projecte decideixi quines tasques li atorgarà, que es preveu que estiguin relacionades amb el filtratge de mercuri, un dels molts residus tòxics acumulats durant un segle per l´empresa química Erkimia al marge dret de l´Ebre.
El procés de descontaminació s´allargarà durant uns quatre anys, en els quals s´hauran d´extreure prop d´un milió de metres cúbics de residus tòxics, tractar-los i traslladar-los a l´abocador controlat del Racó de la Pubilla, al mateix terme municipal de Flix. Els productes contaminants s´agrupen en tres grans blocs: compostos organoclorats (ddt, entre altres), metalls pesants (principalment mercuri, però també crom, níquel, cadmi, arsènic i zenc) i radionucleids (urani 238, plom 210 i radi 226).
El CTM participarà en el projecte a partir del seu laboratori del Centre d´Empreses del polígon La Devesa de Flix, que l´ens manresà hi va obrir l´any passat. Aquesta és la primera delegació del Centre Tecnològic fora de la capital del Bages, i més enllà del laboriós projecte de descontaminació del pantà (en què participaran moltes altres empreses i laboratoris, subcontractats per Fomento), CTM té en marxa altres projectes d´investigació a la zona de Flix, on vol esdevenir un centre de referència en tecnologia ambiental. Actualment, treballa en un estudi sobre els problemes que genera a la comunitat de regants el musclo zebra, un mol·lusc procedent dels mars Negre i Caspi, que provoca greus problemes mediambientals per la seva ràpida propagació (pot arribar a 750.000 exemplars per metre quadrat) fora del seu hàbitat natural.
La voluntat del CTM és aprofitar la seva especialització mediambiental per donar servei a empreses i institucions del territori. «Fomento és ara un dels nostres clients, però esperem treballar per a ajuntaments i l´Agència Catalana de l´Aigua», explica Jordi Martí, director comercial del CTM. Les àrees de treball del centre a la zona consistiran en la millora de la gestió de l´aigua, la protecció dels sòls i la millora en la gestió de residus. Actualment, el CTM té dos tècnics que treballen a jornada completa a Flix, més dues persones de suport que hi treballen a temps parcial.
A Flix, el CTM aplicarà inicialment els seus coneixements en tecnologia ambiental, però en el futur donarà servei també mitjançant les seves dues altres àrees de treball: suport a la innovació i tecnologia de materials. Dins l´àrea ambiental, el centre ofereix serveis integrats en tres grans blocs d´activitat: gestió de sòls contaminats (amb estudis per calcular els possibles efectes adversos de compostos químics sobre la salut humana i els ecosistemes), gestió de residus industrials (mitjançant estudis de minimització, reciclatge i valorització de residus i materials –com olis i metalls– per al seu reciclatge i reaprofitament) i anàlisi i tractament d´aigües potables o residuals (una especialitat en què el CTM està desenvolupant una nova tècnica per bioreactors de membranes que es pretén que substitueixi, en el futur, les tècniques més comunes de les depuradores fisicoquímiques).
En l´àrea de suport a la innovació, el CTM assessora empreses en l´organització de departament d´I+D i en la generació de producte propi. L´àrea de tecnologia de materials, en què el CTM és un dels centres de referència al conjunt de l´estat, ofereix serveis en transformació de materials (bàsicament, acers i materials ceràmics) i estudis en els camps de fractura, desgast, corrosió, tecnologia de superfícies i siderúrgia. Els investigadors del centre poden simular per ordinador processos de conformat (el treball dels metalls en planxes o barres a partir de la seva capacitat de deformació) en fred i calent, i també s´ofereixen serveis com anàlisi i diagnosi de fallides, la caracterització microestructural, mecànica i química del material i metrologia (estudi de les mides i mesures) i calibratge.
Els clients del CTM provenen de sectors empresarials molt diversos: l´automoció, la gestió i el tractament d´aigües, la construcció, l´alimentació i la construcció d´equips i màquines, entre altres, a més de l´administració pública. El 2007, el CTM va treballar amb 233 empreses, la majoria de les quals van formalitzar contractes amb el CTM relacionats amb serveis tecnològics o projectes de R+D, a més a més de serveis i formació. Altres sectors en què es vol obrir espai el CTM són el canvi climàtic, l´aeronàutica i la biotecnologia.
Durant el 2007 el CTM va generar uns ingressos de 4,4 milions d´euros en activitats pròpies. Aquest any, el centre va elaborar 639 projectes i serveis diferents, 596 dels quals van ser generats pel CTM i 43 ho van ser conjuntament amb la UPC. Quant a partides, la més important correspon als projectes de R+D amb contractes amb empreses i entitats, que van generar uns ingressos d´1,6 milions d´euros. Per fonts de finançament, 2,5 milions van provenir de contractació d´empreses i entitats i 1,8 milions de fons públics competitius. Quant al personal, el CTM disposa d´una plantilla de 93 professionals (científics i tècnics), 69 dels quals són del mateix centre i la resta provenen de la UPC, ja que el CTM és una titat vinculada a la Politècnica. Dels 93 treballadors, gairebé el 24% són doctors.
Actualment, el CTM està immers en un pla estratègic de desenvolupament que comprèn el període 2008-2011. Els objectius quantitatius d´aquest pla pretenen que l´R+D+I representi almenys el 85% dels ingressos totals; que l´R+D+I amb empreses representi almenys el 60% de l´R+D+I total; que al final del pla els ingressos s´hagin incrementat el 70%; haver generat almenys tres patents; i haver generat almenys una spin-off (una petita empresa derivada que explotaria les patents).
El CTM va néixer el 1999 d´una col·laboració entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consell Tecnològic del Bages (CTB, un ens constituït el novembre del 1992 per gestionar principalment certificats de qualitat d´empreses). L´any 2000, el CTB es va traslladar a la seva nova seu, a l´avinguda de les Bases de Manresa, i el mes d´octubre del 2004 el CTB ja es va convertir en el CTM Centre Tecnològic. Aquell any, el CTM va ser reconegut pel Cidem com a centre tecnològic i inclòs al Registre de Centres Tecnològics de Catalunya; d´aquesta manera, va passar a formar part de la Xarxa de Centres Tecnològics de la Generalitat. El CTM està inscrit també en el registre de la Comissió Interministerial de Ciència i Tecnologia i és un dels centres fundadors de l´Associació de Centres Tecnològics, a més a més d´estar inscrit a la Federació Espanyola d´Entitats d´Innovació i Tecnologia.
El CTM, com a fundació privada sense finalitat de lucre, és dirigit per un patronat que integren l´Ajuntament de Manresa, la UPC, empreses, entitats professionals i altres institucions públiques.