El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, va anunciar ahir la tramitació de les noves lleis de governs locals i de transició de les diputacions a les vegueries, en el marc de la nova ordenació de Catalunya. Segons Ausàs, aquest nou marc legal és el que ha de permetre la divisió de l'actual Diputació de Tarragona i la seua fusió amb els consells comarcals, pas necessari per a la constitució de les futures vegueries del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. De fet, el conseller, que va pronunciar una conferència a la Cambra de Tortosa, va reiterar que la vegueria de l'Ebre serà la primera que es crearà.
Ausàs va garantir que el govern té la voluntat política de tirar endavant la «nova arquitectura institucional» de Catalunya, i va recordar que el nou Estatut avala aquest procés. Segons el conseller, abans de l'estiu la Generalitat aprovarà les memòries de la nova llei de governs locals i de la llei de migració de les diputacions, que ha de marcar el full de ruta per a la seua fusió amb els consells comarcals, com a pas previ a la creació de les noves vegueries. Ausàs va admetre que és un procés lent i que per tant entén «algunes veus escèptiques», però va garantir que la nova ordenació territorial ja és irreversible. De fet, va dir que prefereix no caure en la precipitació i posar les bases del que ha de ser un «projecte de país», amb el consens de totes les forces polítiques i de les diferents institucions i entitats implicades.
El conseller de Governació, que ahir va començar una estada de dos dies a les Terres de l'Ebre, va reiterar el compromís perquè la vegueria de l'Ebre siga la primera que es creï. A més, va remarcar que el decret del president Tarradellas, que l'any 1978 va crear el Consell Intercomarcal de les Terres de l'Ebre (CITE), s'inclourà en la mateixa llei de transició de les diputacions. «Estem treballant des del catalanisme polític per superar la divisió provincial, ja que són dos conceptes antagònics», va assenyalar Ausàs, que també va afegir-hi que les noves vegueries serviran per apropar l'administració a la gent. En el cas concret de la Diputació de Tarragona, el conseller va explicar que la nova llei podria activar «de manera automàtica» la vegueria de l'Ebre, a partir de l'antecedent històric del CITE de Tarradellas; i que hi ha menys dificultats que en altres àmbits territorials perquè la divisió no afecta els límits provincials. Segons Ausàs, la constitució de les vegueries del Camp i de l'Ebre serà possible, de manera indirecta, a partir dels resultats electorals del maig del 2011, tot i que el desig del govern català és que la resta de vegueries es puguen constituir a la vegada. En aquest sentit, Ausàs va admetre certes dificultats a l'hora de fixar el nombre i el límit territorial de la resta de vegueries de Catalunya. Així, el conseller va advertir que el nou marc legal –les dues lleis s'aprovarien al Parlament al llarg del 2009– no dibuixarà cap mapa ni entrarà en el debat de les capitalitats. «Encara que sigui un procés llarg, ha d'estar consensuat», va dir Ausàs, que va insistir que a la nova llei no hi figurarà ni el mapa ni el nombre de vegueries, un punt en què encara no hi ha consens polític ni territorial. El conseller va remarcar que el mateix govern de la Generalitat ha instal·lat la seu de la Delegació a Tortosa, i que ha descentralitzat altres serveis territorials en altres poblacions com ara Amposta. Ausàs va confirmar, com ja va avançar El Punt el 12 de febrer, que els consells comarcals actuaran com a subseus de la vegueria, i que amb la nova llei tindran un paper clau per apropar la nova administració als ciutadans.

Llei de finances locals

Jordi Ausàs va avançar ahir a Tortosa que els departaments d'Economia i Finances i de Governació estan impulsant la nova llei de finances locals, que hauria de permetre que siga el Parlament i no el govern de l'Estat el que faci el repartiment dels recursos econòmics destinats als municipis, per contribuir a la millora de les hisendes locals. El conseller de Governació va recordar que el finançament dels ajuntaments és insuficient, tot i que atenen demandes dels ciutadans que no li corresponen, ja que assumeixen responsabilitats que no els pertoquen des del punt de vista de les competències. Segons Ausàs, la nova llei de finances locals i la nova llei de governs locals han de permetre «fer un salt en l'autogovern de Catalunya», i es va mostrar confiat que l'Estat acceptarà el nou model de finançament.