Disposada a combatre una plaga cada dia més perjudicial, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha començat a utilitzar aquesta setmana un sistema de sonar, al qual van incorporades dues càmeres submarines, per detectar fins on ha arribat el musclo zebrat i determinar a quina velocitat s'està estenent. Aquest nou mecanisme, desenvolupat per la Universitat de Girona, treballa des de dilluns a l'embassament de Mequinensa (Saragossa), el més afectat pel mol.lusc, i ja n'ha localitzat algunes colònies a 25 metres de profunditat.

Efecte de la sequera

L'objectiu d'aquestes mesures, que es desenvoluparan fins al setembre a Mequinensa i Riba-roja, és "fixar una cartografia i comprovar quin és el comportament del musclo zebrat", va explicar ahir Agustín Monteoliva, gerent d'Ecohydros, l'empresa mediambiental que executa les tasques. Monteoliva va destacar que la sequera de l'hivern ha ajudat a reduir la plaga.
La responsable de Control de l'Estat Ecològic de la CHE, Concha Durán, va avançar que, després de les actuals proves de sonar, també es faran controls als embassaments que subministren aigua potable a les principals poblacions de la conca.