Després de nombroses insinuacions al respecte de diferents alts càrrecs del Partit Popular, el president de la formació i candidat a la presidència del Govern, Mariano Rajoy, anuncià dijous a la nit en un míting a Alacant que si guanyen les eleccions del 9 de març executaran el transvasament de l'Ebre i portaran l'aigua «que es perd al mar» a «Castelló, València, Alacant, Múrcia, Almeria i Barcelona». L'anunci generà durant tot el dia d'ahir el rebuig unànime de les forces polítiques, socials i econòmiques de les Terres de l'Ebre. I és que després de molts anys de lluita contra el transvasament del Pla Hidrològic Nacional (PHN) que va impulsar el govern d'Aznar recuperar ara la mateixa idea «és com tornar a veure el fantasma del passat», apuntava el candidat al Senat per ERC i alcalde de Flix, Pere Muñoz.

'La mort del delta'

Des del Delta de l'Ebre el rebuig és frontal. El president de la Unió de Productors de Mol·luscs del Delta de l'Ebre, Agustí Bertomeu, recordava que la conca de l'Ebre viu una situació de sequera extraordinària que posa en entredit la campanya d'inundació dels arrossars: «no sabem si enguany podrem regar i ara es torna a treure aquest tema sobre la taula. El problema és que són capaços de fer-lo, gastar-se una fortuna tot i que després veuran que no hi ha prou aigua. Per a nosaltres seria la mort anunciada del delta».
Amb els mateixos termes s'expressà l'alcalde de Deltebre i president dela Federació de l'Ebre d'ERC, Gervasi Aspa. El transvasament, sostenia, «sentenciaria el nostre futur per sempre». I és que com afirmava el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, José Luis Mora, l'Ebre «és un dels actius més importants del nostre territori» i, per tant, qualsevol transvasament «serà considerat com una agressió cap al territori».
Aspa no dubtava a advertir el PP que tornarien les mobilitzacions , «que lluitaríem amb totes les nostres forces com ho hem fet fins ara». Al seu costat, la Plataforma en Defensa de l'Ebre, moviment social que liderà la lluita contra l'anterior transvasament, es mostrava caut. No volen respondre els continus anuncis en campanya electoral. Amb tot, el seu portaveu, Manolo Tomàs, assegurà que «mani qui mani» l'Ebre continuarà focalitzant la política hidràulica a Espanya, «ja sigui amb transvasament, minitransvasament, embassaments o transferències d'aigua», tot plegat, resumí el portaveu, mentre la conca viu una situació de sequera extraordinària.

Un cabal ínfim

Ahir a les 19.00 hores, el cabal de l'Ebre al seu pas per Tortosa era de 98,90 m3/segon, un altre cop per sota dels 100 m3/segon, el cabal mediambiental establert a l'actual pla de conca. Tot i això, Rajoy anuncià a Alacant que transvasaria fora de la conca l'aigua que sobrés després d'«acomplir el Pacte de l'Aigua, subministrar aigua a Aragó i el cabal ecològic».
Per al president de CDC a l'Ebre, Xavier Pallarès, les paraules de Rajoy són una temeritat «perquè senzillament no hi ha aigua». Per la seva banda, el president dels socialistes ebrencs, Joan Sabaté, recorda que el PSC és la «garantia» contra un projecte que, per altra banda, «la Comissió Europea difícilment acceptaria». Per a l'exalcalde de Tortosa «és indignant que el PP mantingui que l'aigua es perd al mar quan aquesta aigua és vital per a mantenir l'ecosistema del delta». El regidor del PP a Tortosa, Antonio Faura, es va desmarcà de la proposta després d'afirmar que ara fa dos mesos el comitè local dels populars van acordar per escrit oposar-se al transvasament. Faura, a més, no dubtà a criticar la Generalitat per la seva gestió de l'actual sequera.
En aquest sentit, el director de l' Agència Catalana de l'Aigua, Manel Hernández, demanà ahir perdó als catalans per les fugues d'aigua en les canonades, que suposen una pèrdues d'uns 11 milions de litres diaris.