Els nobles
de Tortosa (segle XIX) tanca el cicle que lautor ha dedicat a estudiar
la noblesa tortosina de ledat moderna. Ha estat escrit com una continuació
dels llibres que lhan precedit i molt especialment del dedicat a estudiar
els nobles setcentistes. En aquesta ocasió els llinatges són Abària,
Alberni, Alemany, Alòs, Bellet, Bertran, Cabrera, Córdoba, Deona,
Escofet, Fàbregues-Boixar, Gassià, Gil de Federic, Giner, Gras,
Guzman de Villòria, Jordà, Juez Sarmiento, Martín, Montagut,
Oliver, Oriol (Flix), Oriol (Gandesa), Pinyol, Riu, Salvador i Suelves. Els nobles
vuitcentistes tortosins, tret de Ramon Cabrera, no són grans personalitats.
Tot i això destaquen Bonaventura de Córdoba i Miquel, per la fama
que assolí com a home de lleis i publicista; Joan-Antoni de Fàbregues-Boixar
i Talarn, segon baró de la Font de Quint, pel seu brillant historial militar,
Joan de Montagut i de Salvador, per la seva trajectòria en la vida pública
i pel fet dhaver merescut el títol de comte de la Torre de lEspanyol,
i Josep de Suelves i de Montagut, novè marquès de Tamarit i primer
vescomte de Montserrat, pel protagonisme que tingué entre els carlins. |