La situació de sequera que viu Catalunya ha activat una mena de "guerra de l'aigua", en què cada territori surt en defensa del seu patrimoni natural. Aquest dilluns, la Comissió de Sequera de l'Ebre, reunida a Saragossa, ha acordat reduir l'evacuació de cabals dels embassaments i extremar la vigilància per evitar la pèrdua d'aigua i els vessaments de les grans indústries. La comissió ha reclamat al Ministeri de Medi Ambient que aprovi un decret de mesures extraordinàries per fer front a la "pitjor situació dels últims anys". Tot i això, ha afegit que no perilla l'abastament de les grans ciutats. Fa només un dies, diversos ajuntaments i altres institucions de les comarques de Girona van exigir que es respectés el cabal ecològic del riu Ter.
El president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), José Luis Alonso, ha considerat "francament dolenta" la situació de sequera de la conca. Segons ha dit, és "un dels pitjors quinze anys de cada cent" en què es repeteix aquesta situació i el més dolent dels últims cinc anys, període en què ja hi ha hagut falta de pluja els anys 2004-2005 i 2005-2006.
Alonso ha explicat que hi ha emergència en el conjunt de la conca, tant a les capçaleres com a la zona d'embassaments. "La situació de la neu tampoc no és bona", ha destacat el president de la CHE, que ha concretat que la reserves actuals equivalents queden per sota de la mitjana dels últims cinc anys, que ja han estat dolents. De fet, suposen dues terceres parts d'aquesta mitjana.
Malgrat el toc d'alerta, l'organisme ha reconegut que l'abastament de les ciutats grans i mitjanes "està garantit", amb l'excepció d'alguns nuclis on ja hi ha problemes. L'ús agrícola de l'aigua està garantit també "a la major part de la conca" en el cas dels cultius d'hivern, però no passa el mateix amb els cultius de l'època de calor, perquè "no hi ha aigua als pantans per afrontar les collites d'estiu". Alonso ha admès que esperen que "vinguin els temporals de primavera i canviï la situació, però a hores d'ara no hi ha prou aigua als embassaments".

Reclamen el cabal ecològic del Ter

En el cas del riu Ter, el Consorci Alba-Ter, que agrupa 46 municipis i cinc consells comarcals, ha instat la Generalitat a respectar el cabal ecològic o cabal mínim del riu i ha denunciat el deteriorament dels aqüífers de la zona del Baix Ter. Ajuntaments com els Girona i Salt han aprovat mocions que exigeixen el retorn a aquest cabal mínim, que es va fixar per llei el 1959 i que, segons diuen, gran part de l'any s'incompleix.
El consorci ha demanat que en un període de sis anys es redueixin a la meitat els vuit metres cúbics per segons que actualment es transvasen del Ter cap a Barcelona. A causa de la sequera, la conca ha entrat a la fase d'excepcionalitat 2
Com a proposta per aprofitar els recursos hídrics de tot el país, la patronal Pimec-Girona ha presentat una proposta a l'Agència Catalana de l'Aigua per alliberar el riu Ter del subministrament d'aigua a Barcelona. Els empresaris han apostat per enviar a l'àrea metropolitana 100 hectòmetres cúbics de les conques del Ter, el Segre i l'Ebre, i un cop utilitzats, depurar-los i retornar-los a les conques d'origen perquè es puguin reutilitzar.