Les conclusions són clares i tenen una part positiva i una part negativa que no s'afronta com un problema «sinó com una oportunitat», afirma el catedràtic de la UB, Narcís Prat, després de dos anys de treballs científics. Amb les dades a la mà el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, recordava ahir els polítics que «van tenir la valentia» de fer front a un problema centenari i des de la convicció d'anar «pel bon camí» exposava les conclusions: «La qualitat de l'aigua entre l'embassament de Flix i la desembocadura és bona i compleix les normatives legals per als diversos usos i especialment per a l'abastament». No hi ha risc per a la salut però es destaquen nivells «inacceptables» de contaminants en la fauna (peixos i aus) i es recomana no consumir-ne.
Els «controls rutinaris» que fan l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) constaten la bona qualitat de l'aigua del riu, va assegurar el secretari general per al Territori i la Biodiversitat, Antonio Serrano, en la jornada sobre Contaminació industrial en rius, efectes en la qualitat de les aigües, biota i agricultura.
Els 63 estudis dels cinquanta investigadors que han participat en els treballs sobre els llots contaminats de Flix, coordinats pel professor Joan Grimalt, continuaran fins a l'any que ve però ja conclouen que l'Ebre «té un problema ambiental per la contaminació dels fangs» acumulats a Flix al llarg dels més de cent anys d'activitat de la històrica fàbrica electroquímica.

Nivells «inacceptables»

L'impacte dels fangs sobre la qualitat de l'aigua és «escàs» perquè les quantitats de fangs arrossegats pel corrent són baixes i es dilueixen. Per això Serrano afirmava ahir que «tots els productes agrícoles recollits en camps regats amb aigües del riu compleixen a bastament les normes legals». Però va reconèixer tot seguit: «No obstant això, molts silurs i carpes analitzats presenten continguts de compostos organoclorats i mercuri inacceptables», dels més alts registrats al món. Grimalt confirmava que «aquest problema amb els fangs fa que hi hagi un impacte clar dels contaminants abocats a l'embassament sobre la cadena tròfica del riu i els peixos per concentracions elevades de compostos organoclorats i mercuri», que s'ha detectat essencialment «en la forma de metilmercuri, encara més tòxica que el mercuri». En el cas d'aquest metall pesant, que la «normativa de qualitat» fixa en 0,3 micrograms per gram i la «sanitària» en 0,5, «se superen» aquests valors (fins a 0,8) en una forquilla dels casos estudiats d'entre el 15 i el 40% pel que fa, per exemple, als silurs i les carpes utilitzats com a «marcadors». Les «concentracions sensibles» en altres espècies com el cranc americà i diversos ocells «aconsellen l'actuació més ràpida possible a Flix i la recomanació de no consumir aquestes espècies».

Consum no recomanat

Antonio Serrano va anar més lluny i va explicar que s'ha creat una comissió tècnica per adoptar «tan ràpid com sigui possible» les mesures oportunes per prohibir la pesca de les espècies que tenen valors per sobre dels recomanables per al consum». Una prohibició que es faria extensiva en altres punts on les concentracions de contaminants són «més altes» i que, en qualsevol cas, es prendria de manera coordinada amb Medi Ambient, la CHE i les societats de pescadors. És, segons Grimalt, una «bona idea» tenint en compte els «efectes genotòxics» i la «bioacumulació» detectada en altres espècies com el musclo zebrat, a més dels resultats obtinguts amb les anàlisis dels invertebrats. Segons Narcís Prat la clau és ara, un cop coneguda la dinàmica dels fangs i els seus efectes, afrontar «el repte científic i tecnològic» que suposa el projecte i aprofitar-lo per desenvolupar Flix i els pobles riberencs amb els coneixements generats.

La dieta de la ribera

El consum d'arròs, fruites i hortalisses conreades a la ribera del riu i al Delta no suposa «cap mena de risc per a la salut de la població per exposició a metalls», afirma Grimalt en les conclusions. L'avalen diversos informes del Laboratori de Toxicologia i Salut Ambiental de la URV, com ara el que tracta del risc dels metalls pesats en la població per ingesta de peix i marisc, el de contingut de metalls pesats en els aliments i l'específic sobre el consum de productes d'origen local. Els científics també adverteixen que, després dels peixos, els ocells són els més afectats per la contaminació. «I això tenint en compte que són aus que no mengen només a Sebes, sinó que volen» seguint el curs del riu. Pel que fa a espècies marines i a productes aqüícoles, les mostres «compleixen amb escreix la normativa legal o no presenten cap impacte».

350 milions d'euros

Els «efectes catastròfics» que segons els científics tindria «una mobilització accidental» dels llots tòxics de Flix fan que recomanin «la retirada dels fangs com a millor opció per eliminar el risc que suposen els residus i per millorar de manera molt significativa la qualitat ambiental del riu aigües avall». Sobre les obres per descontaminar el pantà, Serrano va explicar que estan en fase de licitació i que aquest mes s'obriran les pliques perquè «el 23 de maig» puguin començar els treballs, que duraran quatre anys i costaran més de tres-cents milions d'euros. A més, va afegir, el govern espanyol destinarà 50 milions més a altres projectes de Medi Ambient, Agricultura i la Fundación Biodiversidad al delta de l'Ebre «com a lloc significatiu» del conveni Ramsar per a la protecció de les aus i «per garantir el benestar i la qualitat de vida de la gent».

Ercros no vol pagar

La responsabilitat en els vessaments tòxics de la propietària actual de la fàbrica de Flix, Ercros, s'haurà de resoldre als jutjats. El representant estatal del Ministeri de Medi Ambient va dir que «és una qüestió que no està tancada», sinó pendent d'un recurs perquè l'empresa no reconeix ni «les causes» ni «les quantitats» dels vessaments de què la responsabilitza la sentència. «Ara podem valorar els efectes de més de cent anys de vessaments, i fins a quin punt l'empresa actual ha de col·laborar» en la neteja de l'embassament serà, doncs, una qüestió que «decidiran els tribunals».
En el mateix sentit es va manifestar el conseller de Medi Ambient; Francesc Baltasar, a més, va accentuar la petició de responsabilitats a Ercros i va destacar que la Generalitat treballarà en aquesta direcció.

Crescudes i sequera

Baltasar va agrair la implicació dels ajuntaments que s'abasteixen de les conques internes de Catalunya per fer front a la sequera en compliment de la situació d'excepcionalitat decretada pel govern. També va destacar que l'estalvi, la reutilització i l'explotació de nous pous han de ser suficients perquè no s'hagi de subministrar aigua a Barcelona amb vaixells, mesura que va considerar «l'últim recurs». Pel que fa als pous de Tarragona i de l'Ebre, el conseller va explicar que durant els treballs de descontaminació de Flix es prendran les mesures necessàries per garantir el subministrament del sistema CAT i dels pobles riberencs. Quant al règim hídric del riu, Narcís Prat va explicar que «les crescudes controlades de 1.400 m³ per segon no poden ser de 24 hores per netejar les algues de les centrals, sinó de quinze dies per fer front a la mosca negra».