Joan Grimalt, coordinador dels estudis sobre els llots de Flix, considera que l'actual legislació en matèria de medi ambient és bona, però que «s'ha d'aplicar» per evitar que es repeteixin casos com el de la contaminació de l'embassament de Flix, un problema «històric» que s'afrontarà ara gràcies als treballs del projecte professional de la seva vida

-Com s'explica que els peixos i les aus estiguin contaminats però que els aliments i l'aigua es puguin consumir?
-«Les partícules contaminants, normalment, es troben als sediments, no dissoltes o en suspensió. En els cas de les espècies triades com a marcadors tenim que la carpa és un peix escombriaire que remena els fangs per menjar-se els animals i la matèria orgànica que hi troba, i que el silur és el predador suprem, el que és al capdamunt de la cadena, i cada cop que puges un esglaó en la cadena tròfica la concentració de contaminants es multiplica per 3,5. A més, el silur menja molt de cranc americà, que també viu al fang. La bioacumulació explica que els peixos i les aus s'hagin contaminat i que els contaminants puguin passar a les persones si aquestes ingereixen animals contaminats, però no si beuen aigua perquè els contaminants, a l'aigua, no hi són.»

-Fa molts anys que coneix l'embassament, vostè. Sempre que ha anat a Flix ha begut aigua de l'aixeta?
-«Sí. Els estudis que s'han presentat a Tarragona tenen dos anys, jo en fa 14 que estudio l'Ebre. El 1983 vaig fer una tesi sobre els contaminants al Delta, als sediments de mar obert, i en veure el que hi vam trobar ens vam fixar en el riu. Va ser a posteriori perquè el tema deixava moltes preguntes obertes. Amb l'aigua del riu no hi ha cap problema des del punt de vista de la salut, jo bec i menjo a Flix ben tranquil des de fa temps. D'estudis sobre la salut de la gent de Flix, se n'han fet i la conclusió general és que els valors són els de la mitjana de tarragonins.»

-Els estudis han de continuar, però vostès ja han fet públiques les conclusions d'uns treballs fets en uns fangs que s'han acumulat al llarg de cent anys. Per què es fan públics ara i no s'hi va actuar abans?
-«Els resultats i les conclusions són fiables i quan s'acabi el projecte es faran unes altres jornades. El congrés no s'ha preparat amb gaire temps, però tampoc hem volgut que fos res més que una reunió operativa, una convocatòria interna. Tot i que no en vam fer gaire publicitat, només per internet, han vingut una vintena de científics estrangers, principalment d'Holanda, Suècia i la Gran Bretanya, on tenen problemes amb contaminants semblants. I si no ho hem fet abans és perquè els científics investiguem quan tenim diners.»

-El seu col·lega Narcís Prat semblava un nen amb sabates noves quan es va inaugurar el congrés…
-«Estem molt contents del suport rebut amb aquest contracte específic. Els anteriors governs de la Generalitat també van treballar, però el 1983 no sabíem què hi havia. Quan ho vam veure s'hi va implicar el ministeri i el cert és que l'entesa de les administracions, en aquest cas a més de diferents partits, amb ERC a l'Ajuntament de Flix, ICV al Departament de Medi Ambient i el PSOE al ministeri, ha estat molt bona.»

-Se'l veu molt satisfet tot i que té un problema molt gros.
- «Satisfet no només per haver pogut fer l'estudi, sinó sobretot pel fet de veure que els científics no hi som per decorar i perquè després no s'hi faci res, sinó que volem veure canvis, com s'actua per millorar. Ha estat una investigació polèmica perquè a ningú li agrada trobar-se una cosa així a casa, però la bona resposta política i social ha posat en marxa uns grups d'investigació molt potents que serveixen com a model i són exemplars, ho diuen els científics estrangers que han vingut.»

-Aquest és el projecte científic de la seva vida?
-(Riu) «Sí, es podria dir que ho és. Però també que no és només meu, sinó de tots els que hi hem participat. Em sembla que podem dir que tenim un alt grau de satisfacció.»

-Com veu el futur de Flix?
-«El veig positiu perquè com a investigadors ens plau no només haver identificat el problema sinó l'acord per resoldre'l. Quan es posi en marxa haurem de fer-ne el seguiment, verificar que tot es fa correctament i, un cop acabat, comprovar que la millora ambiental des de Flix fins a la desembocadura ha estat important.»

-I el futur de la fàbrica? Com a científic, què en pensa dels requeriments ambientals i de les sancions per incompliment?
-«La legislació actual està bé, però s'ha d'aplicar. El de Flix és un problema històric i actualment crec que les empreses, globalment, treballen bé i segons els criteris legals, aquests hi són per determinar responsabilitats però aquestes les ha de fixar un jutge. Mentrestant, hi ha el compromís de totes les empreses, totes les que treballen l'electròlisi amb mercuri, de substituir aquest procés industrial pel de membranes, sense mercuri.»

-Creu que l'empresa ha de pagar?
-«Això ho ha de dir un jutge, personalment crec que estaria bé que pagués, encara que sigui simbòlicament. Hi ha llocs, com Espanya, on estem acostumats que quan hi ha problemes ambientals és l'Estat el que se'n fa càrrec. Tenim els exemples del Prestige i de Doñana, on la responsabilitat particular ha estat molt limitada.»

-Com fa uns dies al al Francolí?
-«És clar. Però també com haurien de pagar els urbanistes i promotors que planifiquen i construeixen en llocs on no hi ha aigua i on després la gent ha de reclamar a l'Estat que la faci arribar, i aquest ho fa per pressions econòmiques, polítiques, etcètera.»

-Quina relació manté amb la gent de Flix i amb l'empresa?
-«Amb l'empresa hi tinc una relació cordial i al poble hi tinc molts amics. La gent, com jo, vol que l'empresa continuï, però no a qualsevol preu, que ho faci bé perquè els problemes mediambientals són una bona excusa per tancar una empresa quan va malament. Si un deixa que l'empresa es degradi, que la tecnologia sigui obsoleta, serà la primera que tancarà quan arribi una crisi. Si, en canvi, l'empresa reinverteix per estar en les millors condicions no tancarà perquè amb la inversió anterior podrà superar la crisi i recuperar les despeses amb beneficis per tornar a invertir.»