Generar sons i música a través del moviment del cos. Aquesta és la tasca que es proposa el centre de paràlisi cerebral La Muntanyeta de Tarragona amb un nou sistema informàtic que de moment està en fase de proves, però tot apunta cap als bons resultats a l'hora d'obtenir una resposta positiva per part de les persones amb una major afectació de paràlisi cerebral. En realitat és una sofisticació de la musicoteràpia, que ja utilitzen al centre i en molts altres llocs per estimular els usuaris, però ara la tecnologia que assagen permet captar el moviment del noi o noia, processar-lo i transformar-lo en so. El centre ja adapta una sala per a la nova teràpia, que més endavant introduirà la llum i els efectes tàctils, i no descarten que es pugui utilitzar en codi lliure.
El nou sistema consta d'una càmera que enfoca la part del cos de l'usuari on té més mobilitat, de manera que, quan la mou, l'ordinador al qual està connectat la càmera processa el moviment i, per una relació de causa i efecte, genera música. Tot i que a primer cop d'ull sembla senzill, el sistema no està gaire desenvolupat –n'hi ha algunes experiències a Europa– i ara l'enginyer informàtic Cèsar Mauri i el músic Joan Bagés, que s'està especialitzant en sistemes musicals interactius a França, volen acabar-lo de desenvolupar. El camp de treball el tenen ben a prop, on treballa el mateix Cèsar Mauri, al Centre de Paràlisi Cerebral la Muntanyeta de Tarragona.
El prototip que han creat ja s'està posant en pràctica i una vuitena de nens i joves del centre tarragoní han passat per l'experiència. De moment, «no tenim proves científiques, però sí la reacció dels professionals», diu Cèsar Mauri. A cada sessió han enregistrat un vídeo per analitzar les reaccions de l'usuari i, després d'establir la metodologia de treball, estaran en condicions de demostrar si s'han produït beneficis en l'usuari al llarg del temps.
El sistema pioner està pensat per estimular les capacitats de les persones amb una paràlisi més profunda, que es mostren més passives en una sessió de musicoteràpia de les que es fan al centre. Com que tenen poca capacitat de moviment, no interactuen amb els instruments, però el sistema tracta d'aprofitar qualsevol petit moviment. Per això la imatge que capta la càmera col·locada davant de l'usuari és tractada «amb tècniques de visió artificial», explica Mauri –que va desenvolupar el ratolí facial amb aquesta tecnologia–. Bagés, que és l'encarregat de la part tècnica sonora, fa que el computador tracti el moviment captat i en funció d'aquest moviment «es produirà un so o un altre, una música o una altra». Així, «amb el moviment més petit, el nen provoca un so i se n'adona» –relata el president de l'associació, Jaume Marí–, de manera que això l'estimula i l'anima a produir més sons a través del seu propi moviment.
El sistema s'anirà perfeccionant fins a introduir-hi les imatges. Cèsar Mauri té pensat que «sobre la imatge de l'usuari hi aparegui un piano» i que sigui aquest el qui l'activi.
Ara, a més de continuar perfeccionant el prototip, el centre ha d'acabar de condicionar la sala, on no descarten posar llums i panells tàctils que ajudin a estimular els nens, diu el responsable, Jaume Marí. A més, també es plantegen que el programa que se'n derivi pugui ser en codi lliure perquè totes les persones que ho requereixin, no només amb paràlisi cerebral, puguin beneficiar-se'n. El cost, però, és d'uns 100.000 euros, que esperen aconseguir a través de subvencions i convocatòries com ara el programa Tu Ajudes, de l'Obra Social de Caixa Tarragona, al qual s'han presentat i en el qual els usuaris han de votar la iniciativa que els agradi.

Comunicar-se a través d'icones

Si el prototip per produir música a través del moviment pretén obtenir la màxima resposta de les persones amb una mobilitat o capacitat cognitiva reduïda, Cèsar Mauri està assajant un sistema de comunicació per als qui tenen un sistema motriu que els permet un major moviment i que tenen força habilitats comunicatives. Es tracta d'informatitzar el panell d'icones que moltes de les persones amb paràlisi cerebral utilitzen per comunicar-se. Així, assenyalen, per exemple, un dibuix de menjar quan tenen gana. Però «el nen que té més possibilitats comunicatives queda limitat pel canal», diu Mauri. Així, a través d'un ordinador o una PDA amb pantalla tàctil, on poden cabre-hi més icones utilitzant diverses pantalles, els nens assenyalen la icona que volen i el senyal es transforma en un so que reprodueixen uns altaveus. A més, també es pot utilitzar amb el ratolí facial si els moviments de la mà són limitats. Els avantatges, segons Mauri, són que «el nombre d'icones és infinit» i que «si l'usuari és capaç, pot generar noves icones».