"Òptimament a les coses dels mortals ha proveït la natura, la qual ha donat llurs embocadures als rius, llurs cursos, i, així com una naixença, una fi. Havien també d'ésser esguardades les religions dels aliats, que havien consagrat als rius un culte i boscos i altars. En fi, el Tíber mateix no volia de cap manera, privat dels rius veïns, lliscar amb una menor glòria" (Tàcit, Annals, Llibre II). Aquest acord, pres fa 2.000 anys pel Senat romà en temps de Tiberi, és una mostra de la transcendència que històricament la humanitat ha conferit als rius. Catalunya és un país de rius humils, que juguen a la segona o a la tercera divisió, excepte l'Ebre. Tal com és perfectament conegut, el Segre i les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana flueixen cap al gran riu ibèric, mentre que la Muga, el Fluvià, el Ter, la Tordera, el Besòs, el Llobregat, el Foix, el Gaià i el Riudecanyes aboquen directament a la Mediterrània i són rius de cabal molt irregular: poden desbocar-se o baixar pràcticament secs. Tothom recorda els tràgics aiguats del Vallès o els més recents d'ara fa 25 anys que afectaren tan greument els rius pirinencs. Al llarg de les darreres dècades, una trentena d'embassaments donen testimoni de la voluntat dels catalans de regular els seus rius, amb la doble finalitat de modular-ne les avingudes i de proveir aigua a la població en els períodes --tan sovintejats en el nostre clima-- d'absència de precipitacions. Però, sigui quina sigui la categoria hidràulica, els rius de Catalunya han configurat i configuren de manera decisiva el territori, l'estructura del poblament i el paisatge del nostre país. ¿Podem imaginar les ciutats de Balaguer, Lleida, Girona, Flix o Tortosa sense el curs fluvial que les va infantar i les nodreix encara? La ciutat i el seu riu formen un binomi indestriable que genera riquesa i risc, sentiment i literatura.
Catalunya ha estat, és i serà, en bona mesura, el que siguin els seus rius. El Principat va conèixer ara fa 150 anys una extraordinària floració de colònies industrials vora els rius Ter i Llobregat que va dur com a conseqüència canvis mentals, socials i econòmics que la van convertir en la fàbrica d'Espanya. A les ribes dels dos rius varen sorgir, com per generació espontània, una cinquantena de complexos fabrils, que necessitaven l'aigua com a font d'energia. Els rius són fonamentals en el cicle de la vida. No cal insistir, per evidents, en els valors ecològics i paisatgístics que aporten. Es fa, doncs, imprescindible establir com un dels grans objectius de la societat la millora de la qualitat de l'aigua dels nostres cursos fluvials. ¡Ens hi juguem molt!
Són notables els esforços dels darrers anys de la Generalitat (a través de l'Agència Catalana de l'Aigua), dels ajuntaments i de la societat per resoldre gradualment una situació molt degradada. Voldria fer esment d'algunes actuacions dutes a terme recentment, o en execució ara, que afecten quatre rius significatius de Catalunya. D'una banda, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, amb participació dels ajuntaments i dels agents socials implicats, ha aprovat el Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat i està redactant el de les colònies industrials del Ter. Es vol una visió global del rosari de colònies que formen l'espina dorsal del Principat, tot facilitant-ne la integració urbanística i l'adaptació a les noves funcions que els reclama la societat del segle XXI, des del respecte als importants valors patrimonials. D'altra banda, els trams finals del Besòs i el Llobregat, els dos rius que junyeixen la conurbació barcelonina, estan sotmesos a un important procés de millora des de les perspectives ambiental i paisatgística. L'acció conjunta de les administracions està produint un resultat difícil de somiar fa ben pocs anys. El Besòs llueix un nou look, alliberat de les torres d'alta tensió que el ferien dolorosament, i s'obre a parcs i espais d'ús públic per a gaudi dels ciutadans veïns. El mateix camí està seguint, per fortuna, el Llobregat als seus darrers 50 quilòmetres. L'actuació afecta 1.600 hectàrees (1.200 de les quals d'espai fluvial pròpiament dit), de 20 municipis amb una població de més de 700.000 habitants. Dóna idea de l'ambició de les obres en curs, que ascendeixen a una inversió de 50 milions d'euros.
Se cerca així fer un pas cap a la qualitat, a través de la recuperació i l'ordenació de l'espai fluvial com a àmbit d'interrelació entre les poblacions de ribera i el riu. El que es mou al voltant del Besòs, del Llobregat i del Ter no és una qüestió menor. Els tres rius defineixen, per a bé o per a mal, una franja territorial central, absolutament decisiva per al nostre país. Tots tres, per desídia col.lectiva, havien arribat a ser impresentables clavegueres a cel obert. Ara, a poc a poc, apunten cap a aquella recuperació ambiental i paisatgística indispensable per a la dignitat del conjunt del país i per a la qualitat de vida dels ciutadans. Podem afirmar amb el clàssic que res del que afecta els nostres rius no ens és aliè.