Els candidats d'ERC a les eleccions generals per les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona han assumit com a principals compromisos programàtics l'oposició al transvasament de l'Ebre, el rebuig a situar un cementiri de residus nuclears en territori de la demarcació de Tarragona i, particularment, barrar el pas a un govern del PP a Madrid. La formació republicana a les Terres de l'Ebre, serà representada a les llistes al Congrés (encapçalada per l'actual senador Lluís Aragonès) per l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà, en el número 3, i l'alcalde de l'Aldea, Dani Andreu, com a primer reserva. El candidat amb millors perspectives d'anar a Madrid, però, serà l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, que serà l'únic candidat republicà al Senat en el marc de l'acord de l'Entesa Catalana de Progrés (juntament amb PSC i ICV).
Els republicans confien en revalidar el diputat per poder conformar grup parlamentari propi al Congrés i situar Muñoz com un dels representants de l'Entesa a la cambra alta. Aquest panorama, segons ha argumentat el candidat al Congrés per la demarcació, Lluís Aragonès, ha d'aconseguir facilitar el compliment dels objectius programàtics dels republicans al Camp de Tarragona i, en aquest cas concret també, a les Terres de l'Ebre.
Aquests compromisos o condicions concretes de l'acció política a Madrid passen, en primer lloc, segons ha precisat Aragonès, en aconseguir "que no es torni a parlar del transvasament de l'Ebre". Com a objectius generals, el candidat al Congrés ha explicat que la voluntat dels republicans passa per "barrar el pas al PP", al mateix temps que eregint-se en "mur de contenció de l'ala més espanyolista i conservadora del PSOE".
Aragonès també ha incidit en la qüestió de les infraestructures i la necessitat d'assolir els nivells d'inversió que mereix el territori (citant, concretament, el treball fet amb la variant de l'Aldea i les reformes a la línia ferroviària de Reus-Móra la Nova-Casp) en un context de major 'optimisme' entre la ciutadania per les 'potencialitats increïbles' del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.
Aragonès serà el cap de llista a ERC per tota la demarcació. El seguiran el tarragoní Renyer (membre del sector crític que va disputar el primer lloc a Aragonès); l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà, al tres; Andreu Fernàndez, de Valls, al quart lloc; Núria Gabarró, de les JERC, al cinc; i Teresa Vallverdú, del Baix Penedès, tancant la llista. El candidat, que ha destacat la voluntat de 'potenciar el municipalisme' en les llistes, ha detallat també que l'alcalde de l'Aldea, Dani Andreu, figurarà com a primer suplent.
Al Senat, l'alcalde de Flix, Pere Muñoz, serà el candidat únic que els republicans presentaran al Camp i a l'Ebre, en el marc de l'acord entre els tres partits que formen l'Entesa Catalana de Progrés (el PSC en presentarà dos i ICV cap, en el cas de la demarcació).

Protagonisme de l'Ebre

Muñoz ha vaticinat que durant el proper mandat estatal "l'Ebre serà la portada més important de les notícies a l'estat espanyol". No només pel que fa a infraestructures viàries, equipaments o cultura, sinó, sobretot, per qüestions medi ambientals referides als problemes d'aigua a Catalunya i, particularment, l'operació de neteja de l'embassament de Flix.
L'alcalde flixanco ha lamentat que aquest mandat hagi estat caracteritzat pel debat i la discussió de "molts projectes" sense que la majoria d'ells s'hagin acabat de canalitzar o executar (tot citant casos com el de l'aportació d'aigua dolça a les badies del Delta, la recuperació del bosc de ribera o els Ullals de Baltasar) i s'ha mostrat convençut q aquest proper ha de ser "el de la licitació i execució de projectes". "Com a alcalde de Flix he patit aquesta lentitud. L'any 2004 es va destapar la contaminació a Flix. Tot i la urgència, s'ha licitat després de tres anys i al febrer o març sabrem l'empresa a la qual s'adjudica", ha argumentat, tot assenyalant la descontaminació com el 'tema estrella del mandat (amb la previsió que comencin les obres a principis o mitjans d'estiu i s'allarguin durant quatre anys).
Muñoz també ha retret al govern central l'excés de "teoria" en la qüestió de fixar el cabal ambiental de l'Ebre i ha advertit que serà una qüestió que els republicans reivindicaran també des del congrés, tot acusant les elèctriques de controlar la làmina d'aigua dels pantans en funció dels seus propis interessos econòmics.
Per la seva banda, el president de la Federació de l'Ebre d'ERC, Jordi Gaseni, ha valorat la tasca feta pel partit durant aquest mandat a Madrid, tot recordant la derogació del transvasament de l'Ebre, les gestions en matèria d'infraestructures viàries i l'oposició dels republicans a la instal·lació de parcs eòlics marins a la costa del Delta, al cementiri nuclear o al projecte Castor.