El Mundo
La idea, segons investiga l’Audiència Nacional, era repartir-se presumptes suborns a canvi de contractes públics que es complien només a mig fer, i la víctima va acabar essent l’embassament, que mai va arribar a netejar-se íntegrament. Ara, el major treball de descontaminació hídrica de la història d’Espanya li costarà a l’Estat, previ pas per la corrupció del Cas Acuamed, 54 milions d’euros més, a sumar als 138 ja invertits -tot això diner, recordem, públic, gran part d’ell europeu-.
Aquesta és la quantitat que l’Administració pagarà a Tragsa per netejar definitivament (almenys en teoria) l’embassament de Flix, un dels grans símbols del cas, i al que la trama va arribar a planejar, com al seu moment va publicar aquest diari, tirar àcid clorhídric per ocultar l’arranjament investigat de suborns a canvi de contractes públics: “Buidar una cuba i a prendre pel cul”, valorava un dels imputats en la causa, Pablo Martín, segons les punxades.
En paral·lel, precisament avui [21 de novembre], a més, se celebra a Madrid el judici per l’acomiadament de la tècnic que es va negar a participar en els fets, Azahara Peralta, acomiadada després de rebutjar col·laborar, en allò que està essent investigat ara l’Audiència Nacional i la Guàrdia Civil.
FCC, qui hauria subornat a la cúpula d’Acuamed a canvi d’una extensió del contracte per 45 milions, va donar per descontaminat Flix el 2015, com ho va donar la pròpia empresa pública fins i tot després que esclatés l’escàndol i els seus responsables fossin detinguts per ordre del jutge Eloy Velasco. Posteriorment, no obstant això, Acuamed va recular i va admetre que queden encara 80.000 tones de llots tòxics en el fons de l’embassament, al riu Ebre -l’origen del qual són els abocaments durant dècades d’una planta química d’Ercros en el lloc-.
Amb el temps, s’especula amb la possibilitat que arribin a 120.000 les tones de tòxics que descansen en la llera del riu, amb un perill més latent: els tècnics no es posen d’acord sobre si les planxes, estaques i proteccions que separen l’embassament del curs fluvial aguantaran per molt més temps.
FCC es nega a què Tragsa entri a Flix
La ministra del ram, Isabel García Tejerina -qui ha romàs en el càrrec abans i després de l’explosió del Cas Acuamed-, va haver d’admetre posteriorment en el Senat que en efecte encara quedaven llots per retirar, i es va anunciar que seria Tragsa qui s’encarregaria d’això. Ara emergeix el cost de l’operació, segons ha publicat Acuamed en la seva pròpia web: 44 milions d’euros, més 10 d’IVA, costarà treure els llots que encara queden sota les aigües del riu en el lloc.
La situació actual, no obstant això, presenta una particularitat més: FCC, segons ha pogut saber aquest diari, s’ha negat a facilitar l’entrada dels treballadors de Tragsa al recinte i ha enviat un requeriment a Acuamed perquè detingui els treballs. El motiu: les dues companyies, pública i privada, esperen el resultat d’un arbitratge que decideixi si queda contaminació o no, i en qualsevol cas el contracte entre ambdues no està resolt. És a dir: Acuamed ha signat amb Tragsa un contracte que col·lisiona amb un altre encara vigent amb FCC, segons documents als quals ha tingut accés aquest diari.
Compensació de contractes i “mordidas”
La presumpta corrupció entorn de Flix és per a la comarca un malson per la qual hi haurà fins i tot que tornar a muntar plantes de descontaminació ja desmantellades, en un bucle aparentment interminable. A Flix, la trama Acuamed va planejar una ampliació del contracte de descontaminació de l’embassament de 36 milions d’euros en favor de la constructora FCC, en principi, s’investiga, per compensar a la companyia per altres contractes que haurien estat manipulats a canvi de “mordidas” presumptament cobrades per directius de l’empresa pública com el seu propi director general, Arcadio Mateo, i la seua lloctinent, Gabriela Mañueco.
La inacabable obra tracta de netejar el pantà de Flix, en el qual, durant més d’un segle, l’empresa Ercros va arribar a abocar gairebé un milió de tones de llots contaminants. Segons va afirmar el Ministeri d’Agricultura en el seu moment, els residus arribaven a amenaçar la llera de l’Ebre fins a la seva pròpia desembocadura.
L’objectiu final de l’obra, la major de la Història d’Espanya en la seua envergadura, era millorar la qualitat de l’aigua en un àrea que proveeix a una mica més d’un milió de persones, i que rega 50.000 hectàrees de terreny. Especial importància se li donava quan es van iniciar les obres al fet que l’aqüífer “resulta imprescindible per mantenir l’equilibri de la flora i la fauna del Parc Natural del Delta de l’Ebre”. Anys després, Flix segueix sent un punt negre mediambiental per a la demarcació de Tarragona.